Sabates

Quant veig una sabata sola, indefensa i abandonada al mig del carrer, sempre em faig la mateixa pregunta.
És una pregunta que no espera resposta, tant sols miro la indefensa sabata i em pregunto, "Qui pot ser tant despistat per circular lliurement pel carrer amb un peu descalç ??"
Una cosa és localitzar una sabata clarament infantil, de nadó, el qual la pot haver perdut anant en cotxet, i una altra ben diferent és trobar sabates d´adult, siguin sabates, siguin xancletes, siguin esclops, o siguin sabatilles esportives....

Partint de la hipòtesi inicial, i en vista de l´estat i tipus de sabata òrfena, s´obre un veritable ventall d´històries possibles o no, però sempre interessants o fins i tot, inquietants. És questió de posa-hi imaginació i llestos !!

No obstant cal questionar el gruixut coixí que acompanya la planta del peu d´aquell qui perd una sabata i no ho nota. Un coixí, suposo, difícil de descriure i que diu molt dels habits de neteja diaris del personatge en questió.

Veritable amistat

Sense massa comentaris per afegir, no??
Consti que la banda sonora ja ve afegida, eh???

PD: Gracies Donat, sense tú no hagués estat possible.

Diumenge xafogós

Avui, com que feia calor, les meves passes s´han dirigit cap a un lloc diferent. He decidit combatre l´intensa xafogor dels inicis de la canícula amb les refrescants aigues d´una piscina municipal.
Ha estat una experiència intensa, diferent, fins i tot un pel surrealista en certs moments.
Arribar i trobar un espai sobre l´herba fresca cobert per una protectora ombra és tasca d´herois mitològics, de fill d´herois místics. La lluita és ferotge, tot i que, finalment, tothom troba el seu lloc, encara que sigui manllevant impunement l´espai vital que tothom necessita.
Un cop ubicat a dos mil metres de l´aigua, és el que té l´ombra, que no és propera a la zona humida, toca observar on hem anat a parar.
Aquí ha començat el festival.

No he estat mai a la Passarel.la Gaudi, però estic segur que no és el que he vist avui, per més lluentons i modelets que hagi hagut de veure, lamentablement per al meu equilibri mental.

Uns espectaculars perímetres abdominals, masculins i femenins, uns models de lluentons i formes inversemblants, colors indescriptibles, i el millor de tot, les mil i una (i dues, i fins i tot tres) variants de xancletes, fins i tot amb taló alt, que té collons el tema !!!!
El bó i millor de la temporada mercadillera 2007-2008.

L´aigua, ni tastar-la, excés de gent amb el mateix pensament que jo, un moment de refresc, però a més a més amb flotadors, pilotes, raquetes, etc...
Resumint, tot de gom a gom.


Vaig cap al petit bar habilitat a tant concorregut recinte a la recerca d´un refresc que em rebaixi una mica la sensació xafogosa que ja duc a sobre.

Aqui segueix la festa. L´espectacular món del tatuatge. Vagi per endavant que no em desagraden, però tampoc en tant excés com avui he gaudit.
Cristos plorant cobrint tot l´escanyolit pit d´un homenet d´edat avançada, dracs multicolors cobrint l´esquena d´una dona, cors i "amors de madre" a diferents braços, inquietants pallassos assassins, teranyines als colzes, i molts altres motius.´
Semblava una competició al tatuatge més gran, no al més bonic o ben fet, al més gran !!

I la perla final ha estat quan he aconseguit acomodar el meu important volum corporal dins una cadireta de plastic mentre gaudia d´una cerveseta fresca. Un home darrera meu ha començat a cridar tot escarxofat a la seva poltroneta i superant el xivarri general, emetent el seguent missatge;
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" a cinc metres i sense inmutar-se fent cua a la barra. I tornem-hi:
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" tant tranquil. Finalment s´ha desfet el misteri.

-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng, que t´ha olvidao el sonotone"

L´un cridant tot escarxofat, l´altre dur d´orella a la barra, i tothom gaudint del concert "a capella".
En aquell moment he plegat veles i he anat al cine que també s´hi està de fresquet.