divendres, 26 de setembre del 2008
JOCS OLÍMPICS
El meu particular boicot personal als Jocs Olímpics fets a la Xina, m´han fet buscar alternatives per gaudir de l´esport.
diumenge, 7 de setembre del 2008
VERTIGEN
Atzavares de la vida, m´han dut aquest Dissabte a passejar i gaudir d´un dia al Parc d´Atraccions del Tibidabo.
A banda de les tradicionals atraccions per a petits i grans he tingut ocasió de treure el cor per la boca amb un invent només apte per a inconscients, com és el meu cas.
En un atac de valor em vaig situar a la cua de l´atracció anomenada Pèndol, la única a la qual no et permeten pujar-hi més de 2 cops diaris. Per alguna cosa serà...
Al llarg d´una hora i mitja de paciència monàstica, vaig tenir prou temps d´adonar-me que alló no era el que semblava de lluny.
Acompanyat de 3 adolescents menors d´edat, em van asseure en una incomodíssima barra de ferro, em van assegurar amb les proteccions pertinents, i apa, comença el festival...
Un braç eleva fins a 38 metres les cadires on som asseguts, i de sobte, sense avís, amb malèvola traïció, ens allibera....
El resultat és de 0 a 100 en 2,8 segons !!
La sensació és tant rapida que no saps ni què pensar, mentre mires els babaus que fan cua i pensen amb alegria que aviat els tocarà, i gaudeixes del concert de crits histèrics dels teus "afortunats" companys de viatge sideral.
Com el seu nom indica, els 2 o 3 minuts que dura l´atracció, bascules amb efecte pèndul decreixent gradualment. Ara, després dels primers viatges, la resta és per recuperar l´alé inicial.
Sense adonar-me vaig deixar de respirar, suposo que com tothom que hi puja...
divendres, 5 de setembre del 2008
CRÒNIQUES "MARCIANES"
Aquest estiu he gaudit d´unes vacances a terres estrangeres. He sortit a les Espanyes per, d´aquesta manera, en contacte amb els indígenes, comprendre (o no) una mica el seu estrany tarannà, rituals i costums diversos. Després de l´experiència he de concloure que són una mica marcians, culturalment parlant.
Atzavares del destí em varen dur a terres de Cantabria.
En general el lloc bonic, muntanyes a un cantó, el mar a l´altre, un paisatge interessant amb molts animalons de 4 potes, vaques, ovelles, cavalls... per tot arreu.
A banda de paisatges vaig descobrir que són molt i molt fatxes per allà dalt. M´explicaré, sempre que es viatja s´ha de visitar els llocs d´interés cultural de cada vila, població o llogarret.
Aixó ens duu a visitar esglèsies (creences particulars de cadascú a banda), i aquí comença el festival ultradretà.
Vaig visitar unes 5 o 6 esglesies de pobles importants com Santillana del Mar, San Vicente de la Barquera, etc... i a totes hi havia una peculiar incrustació a les seves parets externes.
Unes omnipresents plaques de marbre amb el "logo" corporatiu de la falange, el nom del seu "gurú" Josep Antón, i un llistat de caiguts amb el colofó de la paraula "PRESENTES!", adornaven la majestuosa presència d´uns temples de culte.
A banda, vaig veure que la única estatua equestre del "generalíssim Paco" que queda a Espanya, adorna amb la seva presència la plaça de l´Ajuntament de Santander City....
Resumint, marcians, ja que no conec cap altre pais que homenatgi les dictadures de manera pública i sense recances.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)