Escales

Una cosa que realment em fa molta ràbia en aquesta vida és trobar-me en un embús en una escala mecànica.
Si a una autopista el tema està regulat i et recomanen anar per la dreta, en una escala hauria de ser el mateix.
Les categories dels que causen embussos són;
-Parelles: Un al costat de l´altre impedint el pas. Si t´acostes, amb sort, avancen quatre passes lentament i remugant.
-El del braç tonto: Va a la dreta de l´escala, peró s´arrepenja amb el braç estirat a la barana de l´esquerra, o duu el braç flexionat i el colze el propulsa en la mateixa direcció impedint el pas. No provis de passar que encara rebràs un ventallot.
-L´eixarrancat: Va pel mig de l´escala tot obert de cames com si tingués irritades les angonals. Impassible als requeriments de pas.
-El raro: Un filera de gent a la dreta permetent passar, i un unic paio/a al carril esquerre, que ho col.lapsa tot. Acostuma a anar escoltant música, per tant, també impassible a la resta del món.

En resum, val més pujar a peu, que a més fa salut !

MICOS

Reflexió sense haver tastat encara ni una gota d´alcohol...
Un micòleg és un especialista en primats ? La micologia estudia el comportament d´aquests mamífers ?? Cal reflexionar profundament, amb un whisket potser millor... i sense gel, que les reflexions passen millor.

Reagrupament

Ahir vaig tenir el plaer d´assistir a la primera Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista.
El dia va ser llarg i amb molta feina, ja que es van aprovar estatuts, reglaments, ponència política i es van escollir càrrecs de responsabilitat. Tot va anar molt bé, es va discutir, es van aportar idees per part de tothom, tothom va ser escoltat, i totes les aportacions van ser valorades en positiu o en negatiu per part de la concurrència, que no era poca, unes 1200 persones.
Jo, no obstant, a banda de la satisfacció de veure ja una estructura definida per a alló per al que treballo i crec, em quedo amb dues sensacions.
La primera és la sensació d´il.lusió que es respirava entre la gent. Il.lusió per un nou projecte engrescador, il.lusió per fer les coses ben fetes, il.lusió per tirar endavant el projecte, il.lusió per creure que realment és possible.
I d´altra banda una frase em va causar sensacions importants. Al final de l´acte el Doctor Carretero va dir en nom de tothom que Reagrupament no traïria el nostre pais, i realment, vaig notar que era veritat, i que tothom així ho sentia.
Endavant !!

Beure

Ahir vaig quedar amb un amic als volts de les 21:00h per comentar uns temes i vem quedar de trobar-nos a casa seva.
Vaig arribar amb mitja hora de marge aproximadament i em vaig encaminar cap al bar més proper que vaig trobar per fer temps.
Alló que més em va sorprendre va ser la quantitat de gent que hi havia i la quantitat d´alcohol destil.lat que prenien.
Sincerament, per ser un dia inter-setmanal al vespre, no hagués pensat mai que es poguessin servir tants whiskis, ginebres, roms i d´altres licors, ja sigui barrejats o no amb refrescos diversos.
Serà cosa de la crisi ?? Per oblidar els problemes la gent els ofega amb alcohol ??
Malament rai, doncs !

Cap a escola manca gent

Ja tot torna a la seva rutineta habitual. El món ja roda com sempre. Finalment, després de les calors caniculars, i del descans infantil de durada trimestral, la tranquil.litat envaeix carrers i places. Els nens ja són altre cop a escola.
Ara es pot ja anar pel carrer sense por de ser atropellat per un patí, o sense por que et rebentin les ulleres amb una pilota....
La mainada col.locada per alegria i descans dels pares, si més no fins a les cinc de la tarda, hora en la que tornen a casa, però tant cansats de les novetats i de tant xerrar, que és un bany, sopar i a dormir ben d´hora, que demà hi ha classe.
Que duri !

Aprofitem avui que és la Diada Nacional de Catalunya, per reivindicar la figura de tots aquells que han lluitat per defensar les nostres llibertats, ja que sense ells, no seriem el que som.
Tothom al carrer a reivindicar les nostres llibertats, i no oblideu d´engalanar els balcons amb la nostra ensenya quatribarrada.

De la funció pública

Sempre he tingut entès que un funcionari és una persona que amb la seva feina està al servei de la població, ja que és aquesta qui finalment li paga el sou, i, per tant ha d´atendre amb la major rapidesa els requeriments que hom li pugui demanar.
Malgrat aquesta teoria sembla ser que la mateixa no és d´obligat compliment.

Avui he hagut d´anar al Registre Civil per uns documents, i he arribat i hi havia una cua d´unes dotze persones esperant pacientment el seu torn. Demano tanda, me la donen, i m´assec distretament.

Al cap d´una estona veig que la cua no es mou i no demanen que ningú passi i, tot intrigat, decideixo veure a que dediquen les hores de treball els meus empleats (ja que els estic pagant, no??).

Em trobo els 10 empleats de la zona reunits al voltant de l´enllaç sindical debatint sobre els seus sous futurs, tasca que dura una bona mitja hora, passada la qual reprenen les seves tasques amb renovades cares de pomes agres.

No trobo malament que un treballador s´interessi pels seus temes, per tot allò que l´afecta, però acostumat a tractar aquests temes fora del meu horari laboral, m´emprenya aquesta actitud, ja que em fa perdre el temps, i el meu temps també té el seu valor.

Retorn

Després d´un temps allunyat d´aquest modest diari personal per motius diversos, però motivats principalment per la manca de temps, he decidit retornar a l´actualització periòdica d´aquesta pàgina.
Fins ara no he disposat de temps, i darrerament encara menys, però un canvi de feina m´ha permès de començar a disposar d´estones per a mi mateix.
El fet de tenir una mica de temps em permetrà de reprendre l´apassionant activitat de transcriure pensaments, emocions, i tonteries en aquest paper virtual per poder-les compartir amb tots aquells que vulguin.
Ara tant sols resta mantenir el repte de mantenir actualitzat aquest bloc, i només amb aixó ja em donaré per satisfet.

VISCA EL BARÇA

Una imatge és millor que mil paraules, i aquest escut tot ho resumeix.
FELICITATS TRICAMPIONS !!!!!!!!

Temps de sotanes

Avui, tot passejant a la recerca d´una terraseta on gaudir d´una cerveseta i unes olives, he anat a petar a la plaça de la vila on resideixo.
Centenars de teòrics fidels, que mai no van a missa, eren allà amb la mainada seguint les homilies del capellà de torn, el qual il.lustrava les masses amb els seus missatges messiànics.
En aquell moment, m´ha vingut la meva infantesa al cap, i he reviscut aquesta celebració de quan jo era un infant, i amb la palma que la padrina em duia, anava a fer-la picar contra el paviment fins a deixar-la com una escombra, que era la gràcia, quan el capellà del moment donava el seu vist-i-plau.
Recordo que en aquell moment es produïa un terrabastall enorme, ja que totes les criatures picavem i picavem per aconseguir esfilagarsar la palma més que el del costat.
Avui, he decidit rememorar el moment i he esperat el moment en que el mestre de cerimònies amb sotana donés el toc de sortida.
Decepció total i absoluta... Ni un cop a terra.... Ara, sembla que la moda és agitar la palma o el palmó cap el cel, sense llepar el terra....
M´esperava un retronar sorollós, i tant sols ha estat una remor de branques agitades. En fí, sembla ser que tot es va perdent... fins i tot el soroll de la infantesa.

Publicitat (II)

Ep, i els de la Pepsi també. Que no s´ofengui ningú !

Publicitat

S´ha de reconèixer que els creatius publicitaris de la Coca Cola es guanyen el sou.

I el finançament ??

Catalans, catalítiques, que diria aquell....
Ja cal que comencem a fer un raconet perquè en questió de dies ens trobarem que els nostres il.lustres polítics, a manca d´un finançament millor, ens demanaran a nosaltres els calerons necessaris per a les seves despeses.
Crec que la nul.la capacitat negociadora i de sentit de pais que tota la colla que ens representa manifesta dia rere dia, ens abocarà a aquest final.
Quins nassos.

Paradoxa absurda

La vitrina expositora roman tancada amb clau. Enmig de la quantitat de rampoines allà exposades destaca la clau que obre la mateixa.
Com hi ha arribat?
Sol.lució: A la vitrina li manca el vidre

Em sembla molt bé que els ciclistes demanin una distancia mínima d´1,5 metres als cotxes alhora d´avançar.
Al cap i a la fi la seguretat ha de ser de tots i a manca d´infraestructures adequades, han d´utilitzar les carreteres.
No obstant, que cal fer quan un ciclista no circula per on hauria de circular i va pel mig del carril ???
Crec que totes dues parts han de prendre consciència de l´existència dels demés, no tant sols els que circulen amb dues rodes.

Que xuloooooo.....

Carai tu, quines coses de fer....

De bojos

Abans que res, dir que sóc urbanita, visc a ciutat, què hi farem...
He llegit, amb incredulitat, al diari que a diferents pobles de Catalunya, s´està produïnt un fenòmen que jo catalogaria com a un més dels que demostren la imbecilitat humana.
Sembla ser que els "camacos" de torn que van el cap de setmana a algun d´aquests bonics pobles de muntanya, on la principal economia al llarg de l´any és l´agricultura i la ramaderia es queixen de l´olor de fems que fa, del soroll de les esquelles, i fins i tot del só de les campanes de l´esglesia local.
Amb la finalitat de sol.lucionar aquests gravíssims problemes, es dediquen a posar denúncies als ramaders, pagesos, o al mateix consistori local, i a més, les guanyen.
El resultat és que hi ha pobles on no es poden adobar amb fems els camps certs dies, s´ha embolicar amb draps cada nit les esquelles de les bèsties per que no sonin, i no s´ha de fer repicar la campana.
Resumint, ens estem tornant bojos o què ???

No obstant val la pena pensar qui és més boig, si el boig o aquell qui li fa cas i li dona la raó mitjançant una sentència.

Paradoxes

Diariament gaudeixo del privilegi, si en podem dir d´aquesta manera, de disposar d´estona per escoltar música, pensar en els misteris existencials, o directament no pensar en res.
Com que treballo lluny de casa, el trajecte per l´autopista em proporciona aquestes amables estones en les quals desconnecto, ni que sigui per una estona, del brogit diari.
Doncs bé, avui, transitant pel carril central al límit de la velocitat permesa en autopista, mentre avançava una corrua de tranquils camions, gaudia del meu temps tranquil.lament escoltant música, quant uns fars m´han enlluernat pel retrovisor.
Un camió petit enganxat de manera rabiosa al meu darrere, em demanava pas amb estridència i molts nervis per part del conductor.
Un cop m´aparto i m´adelanta, la caixa del vehicle anava retolada amb la seguent frase.
"Relax, disfruta de tu tiempo"
Curiós, just el que feia fins que s´ha posat al darrere meu carregat de presses.

Què cal fer quant un èsser mediocre, el qual laboralment és un graó superior a un mateix, imposa la seva llei per la força dels seus genitals?
Són els crits i les males maneres les expressions exteriors d´algun trauma o complex interioritzat, fruit d´un passat mancat d´afecte?
Són expressions d´histèria envers la pròpia poltrona ??
No ho sabré mai del cert, però el cert és que cansa, i molt !!
Esgotador.....

Naturalesa

Tant sols davant d´esdeveniments com les ventades ocorregudes aquest passat Dissabte, ens adonem de la misèrrima realitat humana enfront de l´inmens poder de la naturalesa.

Peatges

Ahir vaig gaudir del privilegi de passar una estona al peatge de La Roca (direcció Girona) bén distret.
Anava distret, amb les meves cabòries que diria aquell, i quant em toca introdueixo amb decisió la targeta de crèdit a l escletxa destinada a tal efecte.
En aquell moment la màquina comença a xisclar i a emetre uns estranys sorolls provinents com a mínim de molt avall.
I res més....
La targeta que no surt i el llum sembla que ha marxat. Al darrera, els conductors dels cotxes comencen a neguitejar-se. Algun clàxon inicia la seva sorda cantarella.
Amb senyals, aviso un responsable el qual s´atansa.
Li explico la situació mentre un cor de botzines inicia la seva alegre melodia.
El responsable en questió, amb cara d´incrèdul, obre la caixa on s´ha gestat tot el problema, i extreu la meva targeta partida en bocins, juntament amb restes de cartró grogós.
Per error vaig introduïr la targeta al lloc destinat a facilitar el rebut de control d´origen, la qual cosa va bloquejar el mecanisme, que es va dedicar a estripar tot alló que va poder.
Finalment, el sermó, flanquejat per desenes de botzines, de l´encarregat.
Com a mínim, sense targeta, podré estalviar una mica.

Franquesa infantil

La franquesa dels nens em meravella. Sense embuts, tal com sona, avall que fa baixada...
Avui anava passejant amb dos marrecs de 4 anys, el meu i un amic seu, i anàvem jugant a endevinar senyals de transit. De sobte, en una zona amb guals, arriba un cotxe i aparca davant d´un d´aquests guals.
Els dos marrecs han començat a dir "Aquí no es pot aparcar !!", cada vegada més fort i en estèreo-dolby-sunsorround, a dos pams del cotxe.
Per més que ho he intentat, els dos em replicaven:
-Però és que no es pot aparcar, no es pot !!!
Finalment l´home ha tornat a pujar al cotxe i ha marxat esperitat.

Màgia

Ja són aqui els tres Reis d´Orient, ja han arribat.
Com ho sabem que han arribat? Tant sols mirant la cara de la canalla petita, amb els seus ulls on brillen les il.lusions, en els seus somriures plens de desitjos infantils, en les seves presses per anar a dormir d´hora i llevar-se encara més d´hora per veure que hi ha al costat de les sabates.
És innegable que aquesta nit, la màgia ens envolta.

No obstant, hem de tenir present que aquesta màgia no arriba a tothom, lamentablement, i potser entre tots, tots junts, podríem fer-la arribar allà on no hi pot arribar pels motius que siguin.
Podria haver fet alguna cosa més per escampar aquesta màgia una mica mes?
D´aquesta idea en faig un bon propòsit per al proper any, i faré el possible per dur-la a bon termini.