JOCS OLÍMPICS

GYMNASTIQUE OLYMPICS (REMI GAILLARD)
Cargado por nqtv

El meu particular boicot personal als Jocs Olímpics fets a la Xina, m´han fet buscar alternatives per gaudir de l´esport.

VERTIGEN

Atzavares de la vida, m´han dut aquest Dissabte a passejar i gaudir d´un dia al Parc d´Atraccions del Tibidabo.
A banda de les tradicionals atraccions per a petits i grans he tingut ocasió de treure el cor per la boca amb un invent només apte per a inconscients, com és el meu cas.
En un atac de valor em vaig situar a la cua de l´atracció anomenada Pèndol, la única a la qual no et permeten pujar-hi més de 2 cops diaris. Per alguna cosa serà...
Al llarg d´una hora i mitja de paciència monàstica, vaig tenir prou temps d´adonar-me que alló no era el que semblava de lluny.
Acompanyat de 3 adolescents menors d´edat, em van asseure en una incomodíssima barra de ferro, em van assegurar amb les proteccions pertinents, i apa, comença el festival...
Un braç eleva fins a 38 metres les cadires on som asseguts, i de sobte, sense avís, amb malèvola traïció, ens allibera....

El resultat és de 0 a 100 en 2,8 segons !!

La sensació és tant rapida que no saps ni què pensar, mentre mires els babaus que fan cua i pensen amb alegria que aviat els tocarà, i gaudeixes del concert de crits histèrics dels teus "afortunats" companys de viatge sideral.

Com el seu nom indica, els 2 o 3 minuts que dura l´atracció, bascules amb efecte pèndul decreixent gradualment. Ara, després dels primers viatges, la resta és per recuperar l´alé inicial.
Sense adonar-me vaig deixar de respirar, suposo que com tothom que hi puja...

CRÒNIQUES "MARCIANES"

Aquest estiu he gaudit d´unes vacances a terres estrangeres. He sortit a les Espanyes per, d´aquesta manera, en contacte amb els indígenes, comprendre (o no) una mica el seu estrany tarannà, rituals i costums diversos. Després de l´experiència he de concloure que són una mica marcians, culturalment parlant.

Atzavares del destí em varen dur a terres de Cantabria.

En general el lloc bonic, muntanyes a un cantó, el mar a l´altre, un paisatge interessant amb molts animalons de 4 potes, vaques, ovelles, cavalls... per tot arreu.

A banda de paisatges vaig descobrir que són molt i molt fatxes per allà dalt. M´explicaré, sempre que es viatja s´ha de visitar els llocs d´interés cultural de cada vila, població o llogarret.
Aixó ens duu a visitar esglèsies (creences particulars de cadascú a banda), i aquí comença el festival ultradretà.
Vaig visitar unes 5 o 6 esglesies de pobles importants com Santillana del Mar, San Vicente de la Barquera, etc... i a totes hi havia una peculiar incrustació a les seves parets externes.
Unes omnipresents plaques de marbre amb el "logo" corporatiu de la falange, el nom del seu "gurú" Josep Antón, i un llistat de caiguts amb el colofó de la paraula "PRESENTES!", adornaven la majestuosa presència d´uns temples de culte.

A banda, vaig veure que la única estatua equestre del "generalíssim Paco" que queda a Espanya, adorna amb la seva presència la plaça de l´Ajuntament de Santander City....

Resumint, marcians, ja que no conec cap altre pais que homenatgi les dictadures de manera pública i sense recances.

Sant tornem-hi que no ha estat res

Bon dia altrament a tothom.
Ja s´ha acabat la bona vida.

Aixó de dormir fins a les tres de la tarda, llevar-se per jeure ininterrompudament fins a l´hora de tornar al llit, per tornar-se a llevar a les tres de la tarda i entrar en un bucle mandrós de tres setmanes, ha finalitzat ja per aquest estiu.

Tornem a la rutina, vés quin remei.
Dormir fins a les vuit del matí, jeure (i fer veure que treballes) davant l´ordinador del despatx de manera ininterrompuda fins a l´hora de tornar a casa per anar a dormir i llevar-se l´endemà a les vuit, tot entrant en el bucle estressant propi del món laboral.

Aquests són els vicis de la maleïda societat capitalista que ens envolta. Quines ganes tinc de sortir de la rutina habitual i tornar a l´apassionant i emocionant estat anteriorment descrit, propi de l´època canicular, i rodejat d´emocions infinites i sorpreses a tort i a dret.

En fi, esperaré amb paciència fins el proper estiu.

De vacances

Ep, família....
Aquest modest quadern romandrà tancat per vacances fins final de mes !!!!
A que sembla que abans hagi pencat molt escrivint diariament i tot aixó?? Doncs no, però com que no m´enduré l´ordinador, doncs poso el lletreret...
"TANCAT PER VACANCES FINS EL PROPER... "
...fins el proper dia que tingui alguna cosa a dir, no??

Apa doncs, salut !!

Sabates

Quant veig una sabata sola, indefensa i abandonada al mig del carrer, sempre em faig la mateixa pregunta.
És una pregunta que no espera resposta, tant sols miro la indefensa sabata i em pregunto, "Qui pot ser tant despistat per circular lliurement pel carrer amb un peu descalç ??"
Una cosa és localitzar una sabata clarament infantil, de nadó, el qual la pot haver perdut anant en cotxet, i una altra ben diferent és trobar sabates d´adult, siguin sabates, siguin xancletes, siguin esclops, o siguin sabatilles esportives....

Partint de la hipòtesi inicial, i en vista de l´estat i tipus de sabata òrfena, s´obre un veritable ventall d´històries possibles o no, però sempre interessants o fins i tot, inquietants. És questió de posa-hi imaginació i llestos !!

No obstant cal questionar el gruixut coixí que acompanya la planta del peu d´aquell qui perd una sabata i no ho nota. Un coixí, suposo, difícil de descriure i que diu molt dels habits de neteja diaris del personatge en questió.

Veritable amistat

Sense massa comentaris per afegir, no??
Consti que la banda sonora ja ve afegida, eh???

PD: Gracies Donat, sense tú no hagués estat possible.