Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actituds. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actituds. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’octubre del 2011


Si defensar una postura quan estàs en franca minoria, o més aviat ets l´únic, en un entorn laboral és difícil, aguantar segons què quan reps un canvi d´ubicació dins la mateixa empresa, és tasca digna d´Hercules.
Recentment he passat per aquesta situació, he canviat dins l´empresa on treballo, a millor afortunadament, i els bombardejos dels teòrics "companys" arriben a límits difícils de millorar.
D´una banda les insinuacions malintencionades que un sent i d´altri les ofertes "benintencionades" dels que pressumptament esperen alguna mena de tracte de favor.

Per favor, som a la feina, venim a treballar i no a perdre el temps. L´únic que demano és que tothom faci la seva feina el millor que sàpiga, del primer al darrer, que el que jo hagi de fer, intentaré fer-ho també el millor possible.

Com diria en Guardiola, si ho fem així farem un pais imparable. No ho dinamitem des de dins mateix.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

RETORN ??


Curiosament, feia molt de temps que no actualitzava aquesta humil bitàcora. Manca de temps, la pressió dels horaris de la vida laboral, cansament, mandra, després ho faig....
Qualsevol excusa és bona, però també qualsevol excusa és bona per reprendre l´activitat. Moments sempre s´en troben, si es vol, si es busca. Finalment és en un moment de lucidesa quan decideixo reprendre l´activitat. Ha estat en un moment especialment interessant, ha aparescut un arc de Sant Martí complert al cel, just davant dels meus ulls en un moment que el cel ha deixat passar uns rajos de sol just després de deixar caure quatre gotes.
Veure aquest arc m´ha il.luminat, m´ha renovat l´esperit, m´he fet reprendre les ganes de deixar gravades les meves petites coses.

dimarts, 22 de juny del 2010

BRIGADA ANTI-RONYA


L´altre dia, tot anant en cotxe el terme municipal de l´Hospitalet, em vaig aturar en un semàfor. Com sempre vaig observar el meu entorn aprofitant els retorvisors i vaig veure tot estupefacte com des d´un camió que romania aturat dos vehicles darrera meu, el conductor treia el cendrer del camió per la finestra i abocava un quantiós contingut directament a terra.
Escandalitzat per la situació vaig observar amb més deteniment quin vehicle conduïa el garrí en questió, i em va caure l´ànima als peus al constatar que el vehicle en questió formava part de la brigada municipal de neteja, és a dir, era el camió de les escombraries....
Vaig veure que l´educació, en general, no s´obté ni treballant en un lloc on es dediquen a netejar tot alló que la resta de la gent embruta, i que el respecte pels companys de gremi i de la resta de conciutadans en general, en aquest cas, és absolutament inexistent.
Lamentablement és una conducta força generalitzada a la nostra societat actual.
Colla de marranos tots plegats. Ja ho deia el savi, a la que es grata el vernís de civilització, surt el goril.la que tots duem a dins. Ara bé, n´hi ha que tenen una capa de vernís molt i molt fina.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Escales


Una cosa que realment em fa molta ràbia en aquesta vida és trobar-me en un embús en una escala mecànica.
Si a una autopista el tema està regulat i et recomanen anar per la dreta, en una escala hauria de ser el mateix.
Les categories dels que causen embussos són;
-Parelles: Un al costat de l´altre impedint el pas. Si t´acostes, amb sort, avancen quatre passes lentament i remugant.
-El del braç tonto: Va a la dreta de l´escala, peró s´arrepenja amb el braç estirat a la barana de l´esquerra, o duu el braç flexionat i el colze el propulsa en la mateixa direcció impedint el pas. No provis de passar que encara rebràs un ventallot.
-L´eixarrancat: Va pel mig de l´escala tot obert de cames com si tingués irritades les angonals. Impassible als requeriments de pas.
-El raro: Un filera de gent a la dreta permetent passar, i un unic paio/a al carril esquerre, que ho col.lapsa tot. Acostuma a anar escoltant música, per tant, també impassible a la resta del món.

En resum, val més pujar a peu, que a més fa salut !

dilluns, 7 de setembre del 2009

De la funció pública


Sempre he tingut entès que un funcionari és una persona que amb la seva feina està al servei de la població, ja que és aquesta qui finalment li paga el sou, i, per tant ha d´atendre amb la major rapidesa els requeriments que hom li pugui demanar.
Malgrat aquesta teoria sembla ser que la mateixa no és d´obligat compliment.

Avui he hagut d´anar al Registre Civil per uns documents, i he arribat i hi havia una cua d´unes dotze persones esperant pacientment el seu torn. Demano tanda, me la donen, i m´assec distretament.

Al cap d´una estona veig que la cua no es mou i no demanen que ningú passi i, tot intrigat, decideixo veure a que dediquen les hores de treball els meus empleats (ja que els estic pagant, no??).

Em trobo els 10 empleats de la zona reunits al voltant de l´enllaç sindical debatint sobre els seus sous futurs, tasca que dura una bona mitja hora, passada la qual reprenen les seves tasques amb renovades cares de pomes agres.

No trobo malament que un treballador s´interessi pels seus temes, per tot allò que l´afecta, però acostumat a tractar aquests temes fora del meu horari laboral, m´emprenya aquesta actitud, ja que em fa perdre el temps, i el meu temps també té el seu valor.

diumenge, 5 d’abril del 2009

Temps de sotanes


Avui, tot passejant a la recerca d´una terraseta on gaudir d´una cerveseta i unes olives, he anat a petar a la plaça de la vila on resideixo.
Centenars de teòrics fidels, que mai no van a missa, eren allà amb la mainada seguint les homilies del capellà de torn, el qual il.lustrava les masses amb els seus missatges messiànics.
En aquell moment, m´ha vingut la meva infantesa al cap, i he reviscut aquesta celebració de quan jo era un infant, i amb la palma que la padrina em duia, anava a fer-la picar contra el paviment fins a deixar-la com una escombra, que era la gràcia, quan el capellà del moment donava el seu vist-i-plau.
Recordo que en aquell moment es produïa un terrabastall enorme, ja que totes les criatures picavem i picavem per aconseguir esfilagarsar la palma més que el del costat.
Avui, he decidit rememorar el moment i he esperat el moment en que el mestre de cerimònies amb sotana donés el toc de sortida.
Decepció total i absoluta... Ni un cop a terra.... Ara, sembla que la moda és agitar la palma o el palmó cap el cel, sense llepar el terra....
M´esperava un retronar sorollós, i tant sols ha estat una remor de branques agitades. En fí, sembla ser que tot es va perdent... fins i tot el soroll de la infantesa.

dimecres, 18 de febrer del 2009

De bojos


Abans que res, dir que sóc urbanita, visc a ciutat, què hi farem...
He llegit, amb incredulitat, al diari que a diferents pobles de Catalunya, s´està produïnt un fenòmen que jo catalogaria com a un més dels que demostren la imbecilitat humana.
Sembla ser que els "camacos" de torn que van el cap de setmana a algun d´aquests bonics pobles de muntanya, on la principal economia al llarg de l´any és l´agricultura i la ramaderia es queixen de l´olor de fems que fa, del soroll de les esquelles, i fins i tot del só de les campanes de l´esglesia local.
Amb la finalitat de sol.lucionar aquests gravíssims problemes, es dediquen a posar denúncies als ramaders, pagesos, o al mateix consistori local, i a més, les guanyen.
El resultat és que hi ha pobles on no es poden adobar amb fems els camps certs dies, s´ha embolicar amb draps cada nit les esquelles de les bèsties per que no sonin, i no s´ha de fer repicar la campana.
Resumint, ens estem tornant bojos o què ???

No obstant val la pena pensar qui és més boig, si el boig o aquell qui li fa cas i li dona la raó mitjançant una sentència.

dimecres, 28 de gener del 2009

Paradoxes


Diariament gaudeixo del privilegi, si en podem dir d´aquesta manera, de disposar d´estona per escoltar música, pensar en els misteris existencials, o directament no pensar en res.
Com que treballo lluny de casa, el trajecte per l´autopista em proporciona aquestes amables estones en les quals desconnecto, ni que sigui per una estona, del brogit diari.
Doncs bé, avui, transitant pel carril central al límit de la velocitat permesa en autopista, mentre avançava una corrua de tranquils camions, gaudia del meu temps tranquil.lament escoltant música, quant uns fars m´han enlluernat pel retrovisor.
Un camió petit enganxat de manera rabiosa al meu darrere, em demanava pas amb estridència i molts nervis per part del conductor.
Un cop m´aparto i m´adelanta, la caixa del vehicle anava retolada amb la seguent frase.
"Relax, disfruta de tu tiempo"
Curiós, just el que feia fins que s´ha posat al darrere meu carregat de presses.

Què cal fer quant un èsser mediocre, el qual laboralment és un graó superior a un mateix, imposa la seva llei per la força dels seus genitals?
Són els crits i les males maneres les expressions exteriors d´algun trauma o complex interioritzat, fruit d´un passat mancat d´afecte?
Són expressions d´histèria envers la pròpia poltrona ??
No ho sabré mai del cert, però el cert és que cansa, i molt !!
Esgotador.....

dissabte, 17 de gener del 2009

Franquesa infantil


La franquesa dels nens em meravella. Sense embuts, tal com sona, avall que fa baixada...
Avui anava passejant amb dos marrecs de 4 anys, el meu i un amic seu, i anàvem jugant a endevinar senyals de transit. De sobte, en una zona amb guals, arriba un cotxe i aparca davant d´un d´aquests guals.
Els dos marrecs han començat a dir "Aquí no es pot aparcar !!", cada vegada més fort i en estèreo-dolby-sunsorround, a dos pams del cotxe.
Per més que ho he intentat, els dos em replicaven:
-Però és que no es pot aparcar, no es pot !!!
Finalment l´home ha tornat a pujar al cotxe i ha marxat esperitat.

diumenge, 28 de desembre del 2008

Fi d´any


S´acosta el final d´any !!!
Època propicia per a fer una llista inacabable de bons propòsits, els quals, ja d´entrada estan condemnats a finar en el transcurs del primer mes.
Que si gimnàs, que si dieta, que si deixo de fumar, que si deixo la beguda, ...
Jo em prometo a mi mateix deixar de treballar i viure de rendes dedicant-me al que més em plagui en cada moment.
Posats a triar, triem coses collonudes que sempre serem a temps de replanificar-les, no?

dimarts, 23 de desembre del 2008

CIRCULANT PER L´AUTOPISTA


Avui, tot sortint de Barcelona per l´autopista des de la Diagonal, he viscut una curiosa situació que tenia de protagonistes els mossos d´esquadra.
Situació: circulació fluïda pels quatre carrils amb el màxim de velocitat limitat a 80 Km/h.
Vehicles de tota mena circulant als volts d´aquesta velocitat, alguns més, altres menys, de manera indiscriminada per qualsevol dels quatre carrils destinats a la circulació.
Dues motocicletes amb dos agents de l´autoritat, circulant i obligant a tots els vehicles als quals adelantaven a col.locar-se sense excepció tots al carril de la dreta, formant una caravana digna d´una pel.licula de l´oest.
En vista d´aquesta actitud he pensat que una corrua de cotxes oficials amb els corresponents responsables governamentals ens avançaria amb gran xerinola i rebombori, ja que aquestes parodies de representants polítics dels que gaudim, sempre van amb pressa, però no, no ha passat res de res.

És més, quant els motoristes s´han cansat de nosaltres, han accelerat els seus vehicles, evidentment a molt més del límit permés, i ens han deixat allà, amb cara de babaus, però, aixó si, molt endreçadets.

dilluns, 22 de desembre del 2008


Ahir vaig adonar-me de la poca atenció que tots plegats hi donem a aquelles persones amb les que convivim a diari però amb les quals no tenim un vincle d´amistat profund. Em refereixo a companys de feina, veins, etc...

El motiu ha estat el següent, jo no duc ulleres en el meu dia a dia, però les necessito quan ja es fa fosc, ja que llavors em falla la qualitat de visió. El cas és que he anat a sopar amb els companys de feina, i automàticament al veure´m la opinió ha estat unànime.
-"T´has canviat les ulleres ?"
Tothom notava quelcom diferent però ningú ha detectat que generalment mai no en duc, d´ulleres.
Això és la prova que anem per la vida com babaus, on tant sols veiem de manera superficial aquells qui ens envolten, però sense esma, sense interès.
Hauríem de canviar aquesta tendència i començar a fixar-nos més en alló que tenim a dos pams del nas.

divendres, 12 de desembre del 2008

Crisi ? Quina crisi ?


Arreu del món diuen que hi ha crisi. Jo crec que tant sols és psicosi col.lectiva, sincerament, de la qual s´han aprofitat uns quants per rebre una injecció de calers gratuïta a costa de l´erari públic, (i dels proletaris de peu dret).
On abans guanyaven milions ara hi ha perdues, no ho entenc, per tant, per a mi són excuses amb la única finalitat de fer més calers.
Com que sóc de tarannà optimista, crec que hem de pensar en positiu.
Si obviem el que diu el món, i vivim com si la crisi no existís, aquesta despareixerà de les nostres vides. Facil, oi?
El problema és que volem massa de tot i no ens conformem amb menys, i així ens va a tots plegats.

dijous, 27 de novembre del 2008

INVEROSSIMIL


Dormir és facil per a uns i difícil per a uns altres. Conec gent amb dificultats per dormir, i dáltres que s´adormen a qualsevol lloc.
No obstant, avui, he descobert un paio que s´ha adormit al lloc més estrany i inverossímil que em podia imaginar.
Un company de feina ha gaudit d´una amable dormideta al lavabo de la feina, assegut a la tassa, amb els pantalons abaixats i, suposo, arrepenjat a la paret.
Impressionant !!!!
Ha sigut picar a la porta i ha fotut un bot, que Déu n´hi do. Ja reiem tots a la oficina, 35 minuts dient maledicències !!
I resulta que dormia.
Suposo que, degut a l´entorn, el somni que hagi tingut haurà sigut una m...

divendres, 29 d’agost del 2008

Sant tornem-hi que no ha estat res


Bon dia altrament a tothom.
Ja s´ha acabat la bona vida.

Aixó de dormir fins a les tres de la tarda, llevar-se per jeure ininterrompudament fins a l´hora de tornar al llit, per tornar-se a llevar a les tres de la tarda i entrar en un bucle mandrós de tres setmanes, ha finalitzat ja per aquest estiu.

Tornem a la rutina, vés quin remei.
Dormir fins a les vuit del matí, jeure (i fer veure que treballes) davant l´ordinador del despatx de manera ininterrompuda fins a l´hora de tornar a casa per anar a dormir i llevar-se l´endemà a les vuit, tot entrant en el bucle estressant propi del món laboral.

Aquests són els vicis de la maleïda societat capitalista que ens envolta. Quines ganes tinc de sortir de la rutina habitual i tornar a l´apassionant i emocionant estat anteriorment descrit, propi de l´època canicular, i rodejat d´emocions infinites i sorpreses a tort i a dret.

En fi, esperaré amb paciència fins el proper estiu.

diumenge, 10 d’agost del 2008

De vacances

Ep, família....
Aquest modest quadern romandrà tancat per vacances fins final de mes !!!!
A que sembla que abans hagi pencat molt escrivint diariament i tot aixó?? Doncs no, però com que no m´enduré l´ordinador, doncs poso el lletreret...
"TANCAT PER VACANCES FINS EL PROPER... "
...fins el proper dia que tingui alguna cosa a dir, no??

Apa doncs, salut !!

diumenge, 20 de juliol del 2008

Veritable amistat



Sense massa comentaris per afegir, no??
Consti que la banda sonora ja ve afegida, eh???

PD: Gracies Donat, sense tú no hagués estat possible.

diumenge, 6 de juliol del 2008

Diumenge xafogós


Avui, com que feia calor, les meves passes s´han dirigit cap a un lloc diferent. He decidit combatre l´intensa xafogor dels inicis de la canícula amb les refrescants aigues d´una piscina municipal.
Ha estat una experiència intensa, diferent, fins i tot un pel surrealista en certs moments.
Arribar i trobar un espai sobre l´herba fresca cobert per una protectora ombra és tasca d´herois mitològics, de fill d´herois místics. La lluita és ferotge, tot i que, finalment, tothom troba el seu lloc, encara que sigui manllevant impunement l´espai vital que tothom necessita.
Un cop ubicat a dos mil metres de l´aigua, és el que té l´ombra, que no és propera a la zona humida, toca observar on hem anat a parar.
Aquí ha començat el festival.

No he estat mai a la Passarel.la Gaudi, però estic segur que no és el que he vist avui, per més lluentons i modelets que hagi hagut de veure, lamentablement per al meu equilibri mental.

Uns espectaculars perímetres abdominals, masculins i femenins, uns models de lluentons i formes inversemblants, colors indescriptibles, i el millor de tot, les mil i una (i dues, i fins i tot tres) variants de xancletes, fins i tot amb taló alt, que té collons el tema !!!!
El bó i millor de la temporada mercadillera 2007-2008.

L´aigua, ni tastar-la, excés de gent amb el mateix pensament que jo, un moment de refresc, però a més a més amb flotadors, pilotes, raquetes, etc...
Resumint, tot de gom a gom.


Vaig cap al petit bar habilitat a tant concorregut recinte a la recerca d´un refresc que em rebaixi una mica la sensació xafogosa que ja duc a sobre.

Aqui segueix la festa. L´espectacular món del tatuatge. Vagi per endavant que no em desagraden, però tampoc en tant excés com avui he gaudit.
Cristos plorant cobrint tot l´escanyolit pit d´un homenet d´edat avançada, dracs multicolors cobrint l´esquena d´una dona, cors i "amors de madre" a diferents braços, inquietants pallassos assassins, teranyines als colzes, i molts altres motius.´
Semblava una competició al tatuatge més gran, no al més bonic o ben fet, al més gran !!

I la perla final ha estat quan he aconseguit acomodar el meu important volum corporal dins una cadireta de plastic mentre gaudia d´una cerveseta fresca. Un home darrera meu ha començat a cridar tot escarxofat a la seva poltroneta i superant el xivarri general, emetent el seguent missatge;
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" a cinc metres i sense inmutar-se fent cua a la barra. I tornem-hi:
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" tant tranquil. Finalment s´ha desfet el misteri.

-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng, que t´ha olvidao el sonotone"

L´un cridant tot escarxofat, l´altre dur d´orella a la barra, i tothom gaudint del concert "a capella".
En aquell moment he plegat veles i he anat al cine que també s´hi està de fresquet.

dijous, 12 de juny del 2008

Valors


Tinc un conegut, el qual sempre ha fet bandera de la seva escala de valors. Un tipus d´esquerres, del poble, sempre en favor de causes oprimides, amb un tarannà "cumba", vinculat a l´esplai de la parròquia, etc....

La imatge xocant, si més no per a mi, és veure´l exhibint un Iphone i explicat a tort i dret la calerada que li ha costat i la quantitat d´esforços invertits en la seva adquisició, ja que aqui a casa nostra no és encara a la venda !!!
El darrer paradigma de la tecnologia en mans d´un "pseudo neo-hippy" que en fa bandera d´aquest estatus, és si més no sorprenent.
Aquests són els valors de la persona, diu tenir unes idees i demostra tenir-ne unes altres.
Potser hagués estat una inversió millor destinar els diners que ha costat l´aparell en questió, en alguna causa més d´esquerres, més del poble, més oprimida.

Xocant, simplement xocant.