dilluns, 7 de setembre de 2009

De la funció pública


Sempre he tingut entès que un funcionari és una persona que amb la seva feina està al servei de la població, ja que és aquesta qui finalment li paga el sou, i, per tant ha d´atendre amb la major rapidesa els requeriments que hom li pugui demanar.
Malgrat aquesta teoria sembla ser que la mateixa no és d´obligat compliment.

Avui he hagut d´anar al Registre Civil per uns documents, i he arribat i hi havia una cua d´unes dotze persones esperant pacientment el seu torn. Demano tanda, me la donen, i m´assec distretament.

Al cap d´una estona veig que la cua no es mou i no demanen que ningú passi i, tot intrigat, decideixo veure a que dediquen les hores de treball els meus empleats (ja que els estic pagant, no??).

Em trobo els 10 empleats de la zona reunits al voltant de l´enllaç sindical debatint sobre els seus sous futurs, tasca que dura una bona mitja hora, passada la qual reprenen les seves tasques amb renovades cares de pomes agres.

No trobo malament que un treballador s´interessi pels seus temes, per tot allò que l´afecta, però acostumat a tractar aquests temes fora del meu horari laboral, m´emprenya aquesta actitud, ja que em fa perdre el temps, i el meu temps també té el seu valor.