Diumenge xafogós

Avui, com que feia calor, les meves passes s´han dirigit cap a un lloc diferent. He decidit combatre l´intensa xafogor dels inicis de la canícula amb les refrescants aigues d´una piscina municipal.
Ha estat una experiència intensa, diferent, fins i tot un pel surrealista en certs moments.
Arribar i trobar un espai sobre l´herba fresca cobert per una protectora ombra és tasca d´herois mitològics, de fill d´herois místics. La lluita és ferotge, tot i que, finalment, tothom troba el seu lloc, encara que sigui manllevant impunement l´espai vital que tothom necessita.
Un cop ubicat a dos mil metres de l´aigua, és el que té l´ombra, que no és propera a la zona humida, toca observar on hem anat a parar.
Aquí ha començat el festival.

No he estat mai a la Passarel.la Gaudi, però estic segur que no és el que he vist avui, per més lluentons i modelets que hagi hagut de veure, lamentablement per al meu equilibri mental.

Uns espectaculars perímetres abdominals, masculins i femenins, uns models de lluentons i formes inversemblants, colors indescriptibles, i el millor de tot, les mil i una (i dues, i fins i tot tres) variants de xancletes, fins i tot amb taló alt, que té collons el tema !!!!
El bó i millor de la temporada mercadillera 2007-2008.

L´aigua, ni tastar-la, excés de gent amb el mateix pensament que jo, un moment de refresc, però a més a més amb flotadors, pilotes, raquetes, etc...
Resumint, tot de gom a gom.


Vaig cap al petit bar habilitat a tant concorregut recinte a la recerca d´un refresc que em rebaixi una mica la sensació xafogosa que ja duc a sobre.

Aqui segueix la festa. L´espectacular món del tatuatge. Vagi per endavant que no em desagraden, però tampoc en tant excés com avui he gaudit.
Cristos plorant cobrint tot l´escanyolit pit d´un homenet d´edat avançada, dracs multicolors cobrint l´esquena d´una dona, cors i "amors de madre" a diferents braços, inquietants pallassos assassins, teranyines als colzes, i molts altres motius.´
Semblava una competició al tatuatge més gran, no al més bonic o ben fet, al més gran !!

I la perla final ha estat quan he aconseguit acomodar el meu important volum corporal dins una cadireta de plastic mentre gaudia d´una cerveseta fresca. Un home darrera meu ha començat a cridar tot escarxofat a la seva poltroneta i superant el xivarri general, emetent el seguent missatge;
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" a cinc metres i sense inmutar-se fent cua a la barra. I tornem-hi:
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" tant tranquil. Finalment s´ha desfet el misteri.

-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng, que t´ha olvidao el sonotone"

L´un cridant tot escarxofat, l´altre dur d´orella a la barra, i tothom gaudint del concert "a capella".
En aquell moment he plegat veles i he anat al cine que també s´hi està de fresquet.