dimecres, 25 de juny de 2008

A la carretera


Sempre que llegeixo el diari, a la secció de cartes al director, hi trobo sovint alguna carta d´algún conductor que es queixa dels vehicles particulars que circulen pel carril central a una velocitat que consideren inadequada, per que entorpeix, que per aixó el carril dret, etc....
Jo no sóc pas persona de còrrer gaire amb el cotxe, primer perquè no duc pressa generalment, i segon perquè em fa mandra, molta mandra, pagar multes. Què hi farem.

És per aquest motiu que no entendré pas un estrany fenòmen que es produeix a les carreteres, i que mai ningú no denuncia en cartes als diaris.
M´explicaré, com que no corro, em poso al carril de la dreta generalment i mantinc la velocitat límit permesa.
Quant surto de Barcelona, o hi arribo, estic obligat doncs a circular a 80Km/h en el bon nom de la pol.lució i el civisme circulatori.
Doncs bé, a diari tinc darrera algún camió enorme, que em fa ràfegues amb els llums per que considera que vaig massa lent.
Ja no parlo de cotxes, estic parlant de bèsties enormes de l´asfalt que no tant sols no respecten les normes, sinó que a sobre apreten els que intentem circular de manera prudent, al límit permès i al carril que teòricament ens ho ha de permetre.
És la meva particular versió diaria del "Diable sobre rodes" d´Spielberg, només que estic al propi infern, perquè en són un munt i tots tallats per un patró molt i molt similar.

2 comentaris:

Joan Recordà i Pellicer ha dit...

Les cames em fan figa. Vols dir que... és cert això que dius?

Quin cangueli! Estem parlant de l'infern a la xarxa de carreteres i autopistes: Highway to Hell dels ACDC. Entre això i les rodalies em sento estafat.

Us compadeixo, vaig a peu a tot arreu

Trinxaraire ha dit...

Afortunat tú, que no depens del cotxe !!!
Però creu-me que el que dic és cert!!