divendres, 6 de juny de 2008

Aigua


Sembla mentida com poden canviar les coses...
Fa quatre dies tots patint per l´aigua.
Terrorífiques i estremidores imatges de la terra esquarterada per la sequedat, deixant accessible per als pobres i assedegats mortals la bonica imatge, i habitualment negada per les aigues, del poblet de Vilanova de Sau, amb la seva conegudíssima esglèsia de Sant Romà, datada al s. XI.

Imatges surrealistes com els centenars de periodistes cobrint la notícia d´uns vaixells amb aigua que arribaven al port de Barcelona per descarregar la seva preuada mercaderia líquida eren portada a tot arreu, a més de mig món, deixant alhora Barcelona com una ciutat de tercera. Si afegim la manca d´aigua, a la fallada dels serveis públics com el transport públic, l´enllumenat, el perill dels túnels pel TGV, etc... no cal comentar res més.

Baralles polítiques per un simple tema d´incoherència, ahir dic que no hi haurà trasvassament, avui dic que si, i a més afirmo que mai no vaig dir el que diuen vaig dir ahir, etc....

Missatges apocalíptics d´emergència nacional, que obliguen a clausurar fonts, tirar de la cadena del vàter sols un cop al dia, i regar les plantes domèstiques amb Mirinda, en el millor dels casos.

I en quatre dies tot ha canviat. Ja no hi ha sequera, els pantans són plens i sembla ser, tenim aigua garantida fins el proper Agost del 2009. Fins i tot, aprofitant que som catalans i tenim sentit de negoci, podem intentar vendre-la.
Si ho aconseguim potser podem pal.liar ni que sigui minsament el dèficit fiscal que ens acompanya de manera perpètua com una condemna interminable que arrosseguem ja fa gairebé 3 segles.

No obstant, no deixa de ser poètic que una Expo dedicada a l´aigua, a la seva importancia, a la seva escassedat, etc... hagi estat a punt d´inundar-se per una inhabitual crescuda de l´Ebre.