De pesca...

La pesca m´agrada. No per dedicar-hi dies, però si per de tant en tant. Rere una jornada de pesca, sigui més o menys llarga, hi ha inequívocament una liturgia, un ritual, una tradició.
És a dir, s´ha de preparar fins el darrer detall, no fos cas que un cop al lloc triat no tinguem esquer, o hams, o fil de pescar, o cadireta per seure, o ganes de ser-hi.
En resum, s´ha de preveure tot.
El pitjor, pel meu gust, d´anar a pescar és el moment en que s´ha de travessar longitudinalment un innocent cuc per fer el seu traspàs corpori a l´ham.
Entre que la pobra bèstia es mou, lluita per alliberar-se, i que regalima de tot, és el moment en el que la consciència brama amb intensitat, i penses, què hi he vingut a fer aqui ??.

No obstant he descobert el procediment de pesca més net que mai no havia vist. No necessites més que un humil llum, i una barqueta.

Que t´has deixat l´esquer ?? Cap problema!!. Que t´has deixat la canya ?? Cap problema !!

Tant sols queda esbrinar la ubicació del lloc, però temps al temps.