dimecres, 28 de gener del 2009

Paradoxes


Diariament gaudeixo del privilegi, si en podem dir d´aquesta manera, de disposar d´estona per escoltar música, pensar en els misteris existencials, o directament no pensar en res.
Com que treballo lluny de casa, el trajecte per l´autopista em proporciona aquestes amables estones en les quals desconnecto, ni que sigui per una estona, del brogit diari.
Doncs bé, avui, transitant pel carril central al límit de la velocitat permesa en autopista, mentre avançava una corrua de tranquils camions, gaudia del meu temps tranquil.lament escoltant música, quant uns fars m´han enlluernat pel retrovisor.
Un camió petit enganxat de manera rabiosa al meu darrere, em demanava pas amb estridència i molts nervis per part del conductor.
Un cop m´aparto i m´adelanta, la caixa del vehicle anava retolada amb la seguent frase.
"Relax, disfruta de tu tiempo"
Curiós, just el que feia fins que s´ha posat al darrere meu carregat de presses.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

a mi l'autopista no em permet relaxar-me, m'agrada més conduir per carreteres secundàries amb poc transit

Trinxaraire ha dit...

Sort en tens. A Barcelona, lamentablement, no en tenim d´aquestes, i força de dies t´acabes acostumant. No obstant, com a bon "camacu", aprofito els caps de setmana per fugir.