D´edats

Em sembla que un mai no és purament conscient del pas del propi temps, malgrat vegi com al seu voltant tothom va creixent. No obstant, hi ha alguns moments d´il.luminació en el dia a dia, i venen donats per fets més que diversos.
Jo m´he adonat que ja no sóc aquell qui era veient com els membres de les bandes més refutades del panorama "Heavy metal" del món de la música, tenen unes grenyotes llargues que jo mai més podré tenir a menys que em posi un perrucot.
Ara tornen tots amb disc nou sota el braç.Farem un repàs.
AC-DC, nou disc després de vuit anys de silenci.
Metallica, nou disc després d´alguns de silenci.
Guns´n Roses, nou disc després de 15 anys de silenci.
Testament, nou disc
Judas Priest, tres "quartos" del mateix.
Amb aquestes efemèrides tant assenyalades he pres consciència de dues coses importants.
Una, que estic molt més calb que abans, i més arrodonit, no cal dir-ho.
Dues, que ja no m´emocionen les noves cançons de bandes antigues, no sonen com abans. Seré jo? Seran ells?

Ara, els antics temes, encara em desperten un rau-rau estomacal molt agradable. Serà que les sensacions del passat romanen dins de cadascú i tornen enfront de certs estímuls?
Quant els he estat escoltant, per moments m´he sentit com als vint anys !
Recuperaré la meva vella discografia, segur. Va bé per l´autoestima.