Ahir vaig adonar-me de la poca atenció que tots plegats hi donem a aquelles persones amb les que convivim a diari però amb les quals no tenim un vincle d´amistat profund. Em refereixo a companys de feina, veins, etc...

El motiu ha estat el següent, jo no duc ulleres en el meu dia a dia, però les necessito quan ja es fa fosc, ja que llavors em falla la qualitat de visió. El cas és que he anat a sopar amb els companys de feina, i automàticament al veure´m la opinió ha estat unànime.
-"T´has canviat les ulleres ?"
Tothom notava quelcom diferent però ningú ha detectat que generalment mai no en duc, d´ulleres.
Això és la prova que anem per la vida com babaus, on tant sols veiem de manera superficial aquells qui ens envolten, però sense esma, sense interès.
Hauríem de canviar aquesta tendència i començar a fixar-nos més en alló que tenim a dos pams del nas.