Reagrupament

Ahir vaig tenir el plaer d´assistir a la primera Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista.
El dia va ser llarg i amb molta feina, ja que es van aprovar estatuts, reglaments, ponència política i es van escollir càrrecs de responsabilitat. Tot va anar molt bé, es va discutir, es van aportar idees per part de tothom, tothom va ser escoltat, i totes les aportacions van ser valorades en positiu o en negatiu per part de la concurrència, que no era poca, unes 1200 persones.
Jo, no obstant, a banda de la satisfacció de veure ja una estructura definida per a alló per al que treballo i crec, em quedo amb dues sensacions.
La primera és la sensació d´il.lusió que es respirava entre la gent. Il.lusió per un nou projecte engrescador, il.lusió per fer les coses ben fetes, il.lusió per tirar endavant el projecte, il.lusió per creure que realment és possible.
I d´altra banda una frase em va causar sensacions importants. Al final de l´acte el Doctor Carretero va dir en nom de tothom que Reagrupament no traïria el nostre pais, i realment, vaig notar que era veritat, i que tothom així ho sentia.
Endavant !!