RETORN ??

Curiosament, feia molt de temps que no actualitzava aquesta humil bitàcora. Manca de temps, la pressió dels horaris de la vida laboral, cansament, mandra, després ho faig....
Qualsevol excusa és bona, però també qualsevol excusa és bona per reprendre l´activitat. Moments sempre s´en troben, si es vol, si es busca. Finalment és en un moment de lucidesa quan decideixo reprendre l´activitat. Ha estat en un moment especialment interessant, ha aparescut un arc de Sant Martí complert al cel, just davant dels meus ulls en un moment que el cel ha deixat passar uns rajos de sol just després de deixar caure quatre gotes.
Veure aquest arc m´ha il.luminat, m´ha renovat l´esperit, m´he fet reprendre les ganes de deixar gravades les meves petites coses.

BRIGADA ANTI-RONYA

L´altre dia, tot anant en cotxe el terme municipal de l´Hospitalet, em vaig aturar en un semàfor. Com sempre vaig observar el meu entorn aprofitant els retorvisors i vaig veure tot estupefacte com des d´un camió que romania aturat dos vehicles darrera meu, el conductor treia el cendrer del camió per la finestra i abocava un quantiós contingut directament a terra.
Escandalitzat per la situació vaig observar amb més deteniment quin vehicle conduïa el garrí en questió, i em va caure l´ànima als peus al constatar que el vehicle en questió formava part de la brigada municipal de neteja, és a dir, era el camió de les escombraries....
Vaig veure que l´educació, en general, no s´obté ni treballant en un lloc on es dediquen a netejar tot alló que la resta de la gent embruta, i que el respecte pels companys de gremi i de la resta de conciutadans en general, en aquest cas, és absolutament inexistent.
Lamentablement és una conducta força generalitzada a la nostra societat actual.
Colla de marranos tots plegats. Ja ho deia el savi, a la que es grata el vernís de civilització, surt el goril.la que tots duem a dins. Ara bé, n´hi ha que tenen una capa de vernís molt i molt fina.

Escales

Una cosa que realment em fa molta ràbia en aquesta vida és trobar-me en un embús en una escala mecànica.
Si a una autopista el tema està regulat i et recomanen anar per la dreta, en una escala hauria de ser el mateix.
Les categories dels que causen embussos són;
-Parelles: Un al costat de l´altre impedint el pas. Si t´acostes, amb sort, avancen quatre passes lentament i remugant.
-El del braç tonto: Va a la dreta de l´escala, peró s´arrepenja amb el braç estirat a la barana de l´esquerra, o duu el braç flexionat i el colze el propulsa en la mateixa direcció impedint el pas. No provis de passar que encara rebràs un ventallot.
-L´eixarrancat: Va pel mig de l´escala tot obert de cames com si tingués irritades les angonals. Impassible als requeriments de pas.
-El raro: Un filera de gent a la dreta permetent passar, i un unic paio/a al carril esquerre, que ho col.lapsa tot. Acostuma a anar escoltant música, per tant, també impassible a la resta del món.

En resum, val més pujar a peu, que a més fa salut !

MICOS

Reflexió sense haver tastat encara ni una gota d´alcohol...
Un micòleg és un especialista en primats ? La micologia estudia el comportament d´aquests mamífers ?? Cal reflexionar profundament, amb un whisket potser millor... i sense gel, que les reflexions passen millor.

Reagrupament

Ahir vaig tenir el plaer d´assistir a la primera Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista.
El dia va ser llarg i amb molta feina, ja que es van aprovar estatuts, reglaments, ponència política i es van escollir càrrecs de responsabilitat. Tot va anar molt bé, es va discutir, es van aportar idees per part de tothom, tothom va ser escoltat, i totes les aportacions van ser valorades en positiu o en negatiu per part de la concurrència, que no era poca, unes 1200 persones.
Jo, no obstant, a banda de la satisfacció de veure ja una estructura definida per a alló per al que treballo i crec, em quedo amb dues sensacions.
La primera és la sensació d´il.lusió que es respirava entre la gent. Il.lusió per un nou projecte engrescador, il.lusió per fer les coses ben fetes, il.lusió per tirar endavant el projecte, il.lusió per creure que realment és possible.
I d´altra banda una frase em va causar sensacions importants. Al final de l´acte el Doctor Carretero va dir en nom de tothom que Reagrupament no traïria el nostre pais, i realment, vaig notar que era veritat, i que tothom així ho sentia.
Endavant !!

Beure

Ahir vaig quedar amb un amic als volts de les 21:00h per comentar uns temes i vem quedar de trobar-nos a casa seva.
Vaig arribar amb mitja hora de marge aproximadament i em vaig encaminar cap al bar més proper que vaig trobar per fer temps.
Alló que més em va sorprendre va ser la quantitat de gent que hi havia i la quantitat d´alcohol destil.lat que prenien.
Sincerament, per ser un dia inter-setmanal al vespre, no hagués pensat mai que es poguessin servir tants whiskis, ginebres, roms i d´altres licors, ja sigui barrejats o no amb refrescos diversos.
Serà cosa de la crisi ?? Per oblidar els problemes la gent els ofega amb alcohol ??
Malament rai, doncs !

Cap a escola manca gent

Ja tot torna a la seva rutineta habitual. El món ja roda com sempre. Finalment, després de les calors caniculars, i del descans infantil de durada trimestral, la tranquil.litat envaeix carrers i places. Els nens ja són altre cop a escola.
Ara es pot ja anar pel carrer sense por de ser atropellat per un patí, o sense por que et rebentin les ulleres amb una pilota....
La mainada col.locada per alegria i descans dels pares, si més no fins a les cinc de la tarda, hora en la que tornen a casa, però tant cansats de les novetats i de tant xerrar, que és un bany, sopar i a dormir ben d´hora, que demà hi ha classe.
Que duri !