dimarts, 26 de febrer de 2008

Diari laboral (Cap.1)

Avui he signat el contracte de la meva nova feina. Feina senzilla, remuneradament justeta, però bé, per les poques hores que hi he de dedicar i les poques ganes que tinc, doncs ja em dona prou per als meus petits capricis.

D´entrada la cerimònia de signatura del contracte ha estat un pel freda i fins i tot diria massa impersonal.

M´ha fet esperar en un gran hall amb olor de resclosit, i on un conserge amb cara de males puces llegia premsa esportiva apassionadament, mentre deixava anar petits esgarips i algún que altre murmuri per sota d´un espés bigoti esgrogueit per l´excés de nicotina dels cigarrets que camuflava a una de les butxaques de la seva bata blava.

El director m´ha rebut en persona i m´ha acompanyat al seu despatx rebotit de llibres i papers fins els racons més insospitats. Ha fet una petita clariana al damunt de l´aparent caos acumulat damunt la seva taula, i m´ha estés el formulari, en el qual, previa signatura del mateix per ambdues parts, establiem una relació professional mitjançant la qual, a canvi de manllevar unes hores al meu oci personal, rebria un estipendi econòmic en concepte de remuneració professional.

No cal dir que he signat amb rapidesa mentre un lleu pessigoieg es removia al meu interior. L´he aguantat com he pogut malgrat que m´ha costat, ha estat un esforç considerable. No obstant aquell pessigoieig no ha sortit a l´exterior. No seria gens adient trencar la màgia del moment amb una ventositat, poc que mal disimulada, no??

Amb aquell acte he, finalment, esdevingut membre de la comunitat educativa d´una escola per a quitxalla en edat pre-escolar, com a monitor d´hores de lleure. Resumint, els he de vigilar i distreure a l´hora del pati. És el que tenen les escoles amb pretensions, oportunitats laborals estrafolaries. Sembla ser que l´anterior monitor era un irresponsable i en quatre dies els va deixar plantats. Amb un xollo de feina com aquesta, ja em diras, nens petits de 3-4 anys, entretenir-los i vigilar-los una mica !!!!! En un parell de dies em tindran tanta por que no es desmanegaran ni una mica......

El director m´ha demanat que l´acompanyi a les aules a conèixer els nens i nenes. De fet no pensava que n´hi hagués tants, pel cap baix n´hi ha 50!!

Tampoc no ha de ser cap problema, només entrar han callat i m´han mirat bocabadats amb cara d´innocents angelets, tot i que alguns semblava que els brillava els ulls amb un aire sospitós. Entre ells reien i feien comentaris en veu baixa sobre mi, mentre jo enraonava amb les mestres. Suposo que és un bon senyal, ja veuen qui manarà a partir d´ara.

M´han acomiadat amb molta alegria quant han sabut que demà serà el meu primer dia, massa alegria fins i tot. Fins i tot m´han posat nom. Just quan marxava un dimoni de 2 pams diu :

-"Adéu gamarús, no faltis demà, eh??"- amb aire entremaliat. I toooooota la comunitat de gnoms ha corejat l´acudit del seu company. Una eixordidora cridòria descontrolada, malgrat els intents d´una mestra poqueta cosa amb el rostre desencaixat, anava clamant:

-"Adéu gamarús, adéu gamarús"- tot seguit d´uns riures esfereïdors, que m´han posat fins i tot els pels del clatell ben bé de punxa. Ja veuran aquestes feres quin pa s´hi dona a partir d´ara, aniran tant drets que podrem fer desfilades militars a final de curs !!!

Amb una encaixada rapida i humida, deguda a la ma suada del director, m´ha acomiadat amb la ecomanació de comprar-me una bata i portar roba còmoda que es pugui embrutar sense gaire problemes.-"Al pati, ja se sap...."

Quant ja marxava m´ha semblat sentir un "Com no espavilis ..." molt fluixet, però ja no he estat a temps de preguntar res més. En fí, no crec que sigui tant terrible, malgrat que xisclin com si fossin tots folls. No hi ha més que esperar per passar-los per l´adreçador i demà serà el primer dia per fer-ho.