diumenge, 11 de maig de 2008

EL CASTELLÀ UN DIALECTE

He rebut aquest missatge, teòricament escrit per na Isabel Clara Simó. El contingut és tant perfecte que he decidit copiar-ho i recomanar la seva lectura atenta.
Gaudiu-lo.


...el Romanistische Abteilung ha donat a conèixer un estudi
anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el qual la llengua
castellana seria un dialecte de la llengua catalana.
/Isabel-Clara Simó/



La notícia és tan espectacular, tan impactant que encara no l'he
acabada de pair. Ja sé que una notícia que t'arriba per Internet és
suspecta, i de vegades totalment suspecta, però els detalls, la
ubicació, els orígens semblen solvents, motiu pel qual voldria
compartir amb vosaltres la meva majúscula sorpresa. Procedeix de la
Universitat de Friburg, on el Romanistische Abteilung ha donat a
conèixer un estudi anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el
qual la llengua castellana seria un dialecte de la llengua catalana.
Un grup de lingüistes i historiadors d'aquesta universitat van
descobrir alguns documents a la Biblioteca Vaticana que donaven
moltes pistes sobre el naixement dels primers dialectes del llatí a
la península Ibèrica; concretament, n'hi ha de mitjans segle IX on
cronistes de Ramon IV expliciten la influència lingüística que
s'estava exercint sobre Castella: 'Les gents de Castella usen ja els
nostres vocables', diuen; fet que s'insereix en la profunda
influència econòmica, social i cultural, i per tant també
lingüística, que la corona d'Aragó tenia en aquella època; un dels
estudiosos, Mark Vlamynck, parla sobre aquesta preponderància que fa
plausible l'extensió lingüística del català i la seva gradual
transformació dialectal en el que després hem conegut com a
castellà. Tanmateix, aquest estudi ha sofert pressions que n'han
dificultat la difusió.


Ignoro el grau de credibilitat que hi hem de posar, i espero més
notícies per poder arribar a les fonts, però ara per ara, i només
expressant la primera opinió, és que una descoberta tan sensacional
pot provocar un fenomenal capgirament polític; hem de tenir present
que aleshores els famosos 300 milions de parlants passarien
automàticament a ser parlants catalans i la nostra llengua una de
les més extenses del món (sumant-hi les seves variants dialectals,
esclar). Ensinistrats com estem en el respecte a les llengües
minoritàries i en les batalles que lliuren diversos dialectes al
món, ja podem avançar que hauríem de començar a mostrar un tarannà
obert, tolerant, de manera que estiguéssim disposats a concedir a
Castella un Estatut d'Autonomia molt ampli i generós, fins a
l'extrem que respectarem la independència dels nostres veïns, tant,
que només que ens la demanin la concedirem tot seguit. La nostra
solidaritat mai no trontollarà.

Isabel-Clara Simó
Escriptora

1 comentari:

Diego Rodríguez ha dit...

Es un hoax. Suponiendo que Ramón IV sea en realidad Ramón Berenguer IV Conde de Barcelona (1131-1162) y Rey de Aragón (1137-1162), es decir del s. XII, no del s. IX. Un error de tres siglos.
Tampoco existía por entonces el Reino de Castilla, ni tan siquiera el Condado. Y tampoco existía ni el catalán (su documento más antiguo data del s. XI), ni el castellano (su documento más antiguo data del s. X). Y por supuesto nadie de la época se hubiese referido ni al catalán ni al castellano, como mucho al románico o a las lenguas romances. En el s. IX lo único que había por allí era la Marca Hispánica de Carlomagno, que apenas llegaba hasta Barcelona. Esta Marca se fragmentó en dos hacia el 817 con motivo de la división del Imperio realizada por Luis el Piadoso: al oeste habría quedado la marca tolosana (Toulouse, Carcasona y Pallars-Ribagorza) y al este la marca Gótico-Hispánica que comprendería Urgel-Cerdaña, Gerona, Barcelona, Narbona, Rosellón y Ampurias. Esta marca habría sobrevivido hasta el año 865, fecha en la que los condados de Narbona y Rosellón formarían la marca Gótica y los demás, los condados situados al sur de los Pirineos, integrarían la Marca Hispánica propiamente dicha.
La "preponderancia catalana" sobre la península, en el s. IX no llegaba ni al sur del Llobregat, así que mal podía llegar al resto de la Península.
Por cierto, ese tal Mark Vlamynck, no tienen ni idea de quién es en la Universidad de Friburgo. Y los vínculos están rotos...