Una cosa que realment em fa molta ràbia en aquesta vida és trobar-me en un embús en una escala mecànica.
Si a una autopista el tema està regulat i et recomanen anar per la dreta, en una escala hauria de ser el mateix.
Les categories dels que causen embussos són;
-Parelles: Un al costat de l´altre impedint el pas. Si t´acostes, amb sort, avancen quatre passes lentament i remugant.
-El del braç tonto: Va a la dreta de l´escala, peró s´arrepenja amb el braç estirat a la barana de l´esquerra, o duu el braç flexionat i el colze el propulsa en la mateixa direcció impedint el pas. No provis de passar que encara rebràs un ventallot.
-L´eixarrancat: Va pel mig de l´escala tot obert de cames com si tingués irritades les angonals. Impassible als requeriments de pas.
-El raro: Un filera de gent a la dreta permetent passar, i un unic paio/a al carril esquerre, que ho col.lapsa tot. Acostuma a anar escoltant música, per tant, també impassible a la resta del món.
En resum, val més pujar a peu, que a més fa salut !
2 comentaris:
També hi ha aquelles escales mecàniques que romanen aturades i hom hi accedeix interpretant erròniament que aquesta arrencarà en prémer amb el teu pes la superfície antecedent. Però si estan espatllades! I les que t'apugen mentre que, molt a la vora, les que t'abaixen, romanen també espatllades!
Les del cortinglés s'entortolliguen fent una intrèpida trena que mai aconsegueixes interpretar amb èxit! èxit èxit èxit! vull sortir d'aquest lloc!
molt intiresno, gracies
Publica un comentari a l'entrada