Lamento haver-ho de reconèixer, però soc curt de vista i alhora presumit, per tant no m´agrada lluïr ulleres, o sigui que no en tinc.
Avui, tot tornant de la muntanya, ja fosquejava i jo no m´hi acabava de veure del tot bé conduïnt el meu flamant utilitari.
He agafat un drap per netejar el vidre per dins mentre conduïa, intentant que la mica de neteja esvais els sinistres reflexos emesos pels cotxes amb els que m´anava creuant.
Un cop nets per dintre, toca netejar per fora i activo el llimpiaparabrisa, amb tant mala fortuna que el meu cervell emet bé la ordre però l´envia a la mà errònia.
Resultat, unes potents rafegues amb les llargues deixen encegats la corrua de vehicles que venia de cara per l´altre carril, que no s´estan de manifestar el seu enuig amb sonors tocs de botzina.
Detectat l´error activo el parabrisa, apago les llargues, i amb tota la il.lusió del meu cor, veig com unes sirenes blaves s´em posen darrere.
M´adelaten i em paren al voral......
A veure com els hi explico ara, i que sembli creïble, que m´he equivocat de mà al voler netejar el parabrisa, ja que, de fet, no hi veig gaire i no porto ulleres.
Al cap d´una estona considerable, encara he sortit prou ben parat, 200 "leurus", i uns quants punts per efectuar rafegues avisant de la presència de cossos policials !!
Com a mínim no s´han adonat que no m´hi guipo..
dijous, 20 de març del 2008
dimarts, 11 de març del 2008
Extraordinari
Ho admeto, no sé com penjar un video en aquest escrit.
Us adjunto, no obstant, l´enllaç.
Tant sols puc dir, extraordinari. En Bilbeny és un fora de serie. I si algú té el documental o sap on aconseguir-lo, que m´ho digui per favor.
http://es.youtube.com/watch?v=9Ow7iQs18P8&feature=related
Us adjunto, no obstant, l´enllaç.
Tant sols puc dir, extraordinari. En Bilbeny és un fora de serie. I si algú té el documental o sap on aconseguir-lo, que m´ho digui per favor.
http://es.youtube.com/watch?v=9Ow7iQs18P8&feature=related
Impressionant....
Si fos una empresa, estaria en suspensió de pagaments com a mínim, i els directius amb carrecs judicials.
No obstant sembla que no passa res.
ERC malbarata en 2 penosos anys, la feina dels darrers 6, i tant tranquils.
Les voltes que dona la política. Ara, una cosa és certa, el poble té la raó, per tant, de ben segur, n´hi ha uns quants que es deuen haver equivocat.
Deixar de creure´s un Deu, és el primer pas per trepitjar el terra i copsar altra cop la realitat.
A veure si baixen dels núvols !!!
No obstant sembla que no passa res.
ERC malbarata en 2 penosos anys, la feina dels darrers 6, i tant tranquils.
Les voltes que dona la política. Ara, una cosa és certa, el poble té la raó, per tant, de ben segur, n´hi ha uns quants que es deuen haver equivocat.
Deixar de creure´s un Deu, és el primer pas per trepitjar el terra i copsar altra cop la realitat.
A veure si baixen dels núvols !!!
dimecres, 5 de març del 2008
Noves tecnologies
Darrerament he passat molts nervis i a mi els nervis, tenen el refotut costum de posar-se´m a l´estomac, que hi farem !!!
El resultat dels mateixos repercuteix en la meva vida diaria ja que es converteix en pesadesa de manera immediata, és a dir, desapareix el transit intestinal com si al final del budell s´hi instalés el peatge de Martorell, i allò que circulava, organitza llavors una sentada reivindicativa a la espera de la troballa d´una mica de fibra que l´ajudi en el seu penós viatge final.
D´altra banda tinc un amic científico-inventor. No l´elevaria la categoria de geni mai de la vida, però és un cervell inquiet i amb idees sempre sorprenents, aixó si, sempre amb poc ressó.
Un dia, tot xerrant en una terrasseta de la Rambla mentre guipavem i puntuavem culs de turistes, va sortir a conversa l´escatològic tema que ens ocupa avui, i, sembla ser hi va rumiar una temporada.
L´altre dia em truca tot esverat, avisant-me que vé cap a casa, que no surti, que em du la sol.lució als meus problemes, i un nou giny al servei de la humanitat, el qual, tindré el dubtós honor de provar jo mateix en primera persona i en les meves pròpies i adolorides carns.
Medito al respecte de la conveniència o no de ser el conillet d´Índies d´un pseudo-científic de poca volada. Decideixo, en senyal de respecte envers la nostra vella amistat, esperar-lo tranquil.lament, però l´espero amb un punt d´inquietud, per no dir alarma, que m´encèn un llum vermell en el fons del meu subconscient.
Apareix amb un embalum relligat amb plastic de bombolles i precinte marró de forma ovalada, i amb molta excitació, desapareix, sense dir ni hola, en direcció al meu lavabo, amb una consigna imperativa i sense cap mena de dret a rèplica, -"Espera´t aquí i no entris"-
Després de visionar, que no sentir pel soroll que feia dins el meu lavabo, una pel.licula bèlica dels anys 70, haver-me pres gairebé tota la cafetera, i un parell de dits de whisket del bó, no de garrafeta per als amics, eh??? del bó, del que tinc amagat per als moments especials, es va acabar el xivarri, que ja feia massa estona que durava.
No vaig gosar en cap moment d´apropar-m´hi, per aixó vaig atacar la pobre i indefensa ampolla especial, per oblidar el que aquell sapastre estaria fent dins el meu lavabo.
Un grinyol llarg i feixuc em va fer recordar que he de posar oli de manera urgent a les frontisses de la porta del lavabo, i el meu amic, tot suat, en xic espellifat, però amb cara de satisfacció suprema, va emergir finalment de l´habitacle destinat a les aigues de tota mena, ubicat, segons planol, cap a Tarragona que és la cara bona per tenir el menjador diuen, que hi fa més sol !!!!.
Sense dir res, va engrapar l´ampolla de whisky i es va servir un bon raig del mateix en el meu got. D´una sola i golafre glopada va exhaurir el contingut finalitzant amb un sospir d´evident satisfacció.
Sincerament, no sabia que fer ni que dir, i no vaig gosar moure´m fins que em va convidar a admirar la seva obra mestra, un fruit del seu geni, una sublim sol.lució als mals de part del món, etcètera, etcètera....
Per sort no hi va haver grans destrosses, tot i que alguna rajola esquerdada, un moble rallat, una aixeta mig coixa i la cisterna esberlada per la part de la seva tapadora ceràmica. Tot i aixó, mals menors. El més sorprenent estava per arribar. Havia acoplat al voltant de la meva cagadora privada, única i molt i molt personal, el contingut de l´embalum amb el qual va venir sota el braç
Un artefacte estrany, amb moltes llumetes i un parell de canonades refulgents que s´adaptaven al radi del meu tron privat tot circuntvalant-lo. Les canonades començaven i acabaven a una mena de capsa estranya amb un botó i un cable connectat a l´endoll de la paret.
-"T´agrada oi?"- va dir -"Un accelerador de partícules domèstic !!!!. Tinc la teoria que la força gravitatoria generada per l´aparell un cop premis el botó a tal efecte instal.lat en el pont central de gestió i comandament del mateix, crearà un camp magnètic que revitalitzarà de manera natural, però instantània i efectiva, la teva activitat intestinal, sol.lucionant el teu malestar, i aliviant per sempre més les tensions internes que pateixes causades per l´estrèss".
I ho va dir d´una tirada i sense dubtar el tio !!!! No vaig saber dir res, no gasava ni moure´m.
De fet, el tinc instal.lat a casa fa tres mesos, i des d´aquell dia no he tornat a entrar al lavabo, aprofito quan vaig al gimnàs per la saludable i higiènica dutxeta diaria, i aprofito el moment per visitar el lavabo, si els nervis m´ho permeten.
Bona gana d´arriscar-me a posar en marxa l´aparellet dels collons, i que la energia magnètica generada per la força gravitatoria, atregui la veina de baix que va farcida de piercings per tot arreu. Només de pensar en la mala llet que porta a sobre ja tremolo. Només faltaria fer-la enfadar per haver-la fet travessar el seu sostre, i aparèixer a un lavabo en el qual domina un aparell magnètic que no li permet d´allunyar-se´n. Estic segur que m´inflaria la cara dos i fins i tot tres cops, si mai pogués apagar-lo i deslliurar-se de la magnètica abraçada.
De fet, si mai em trobo en aquesta tesitura, obriré el calaix dels ganivets de cuina, i que tingui sort per esquivar-los.
Haurà estat en legítima defensa.
El resultat dels mateixos repercuteix en la meva vida diaria ja que es converteix en pesadesa de manera immediata, és a dir, desapareix el transit intestinal com si al final del budell s´hi instalés el peatge de Martorell, i allò que circulava, organitza llavors una sentada reivindicativa a la espera de la troballa d´una mica de fibra que l´ajudi en el seu penós viatge final.
D´altra banda tinc un amic científico-inventor. No l´elevaria la categoria de geni mai de la vida, però és un cervell inquiet i amb idees sempre sorprenents, aixó si, sempre amb poc ressó.
Un dia, tot xerrant en una terrasseta de la Rambla mentre guipavem i puntuavem culs de turistes, va sortir a conversa l´escatològic tema que ens ocupa avui, i, sembla ser hi va rumiar una temporada.
L´altre dia em truca tot esverat, avisant-me que vé cap a casa, que no surti, que em du la sol.lució als meus problemes, i un nou giny al servei de la humanitat, el qual, tindré el dubtós honor de provar jo mateix en primera persona i en les meves pròpies i adolorides carns.
Medito al respecte de la conveniència o no de ser el conillet d´Índies d´un pseudo-científic de poca volada. Decideixo, en senyal de respecte envers la nostra vella amistat, esperar-lo tranquil.lament, però l´espero amb un punt d´inquietud, per no dir alarma, que m´encèn un llum vermell en el fons del meu subconscient.
Apareix amb un embalum relligat amb plastic de bombolles i precinte marró de forma ovalada, i amb molta excitació, desapareix, sense dir ni hola, en direcció al meu lavabo, amb una consigna imperativa i sense cap mena de dret a rèplica, -"Espera´t aquí i no entris"-
Després de visionar, que no sentir pel soroll que feia dins el meu lavabo, una pel.licula bèlica dels anys 70, haver-me pres gairebé tota la cafetera, i un parell de dits de whisket del bó, no de garrafeta per als amics, eh??? del bó, del que tinc amagat per als moments especials, es va acabar el xivarri, que ja feia massa estona que durava.
No vaig gosar en cap moment d´apropar-m´hi, per aixó vaig atacar la pobre i indefensa ampolla especial, per oblidar el que aquell sapastre estaria fent dins el meu lavabo.
Un grinyol llarg i feixuc em va fer recordar que he de posar oli de manera urgent a les frontisses de la porta del lavabo, i el meu amic, tot suat, en xic espellifat, però amb cara de satisfacció suprema, va emergir finalment de l´habitacle destinat a les aigues de tota mena, ubicat, segons planol, cap a Tarragona que és la cara bona per tenir el menjador diuen, que hi fa més sol !!!!.
Sense dir res, va engrapar l´ampolla de whisky i es va servir un bon raig del mateix en el meu got. D´una sola i golafre glopada va exhaurir el contingut finalitzant amb un sospir d´evident satisfacció.
Sincerament, no sabia que fer ni que dir, i no vaig gosar moure´m fins que em va convidar a admirar la seva obra mestra, un fruit del seu geni, una sublim sol.lució als mals de part del món, etcètera, etcètera....
Per sort no hi va haver grans destrosses, tot i que alguna rajola esquerdada, un moble rallat, una aixeta mig coixa i la cisterna esberlada per la part de la seva tapadora ceràmica. Tot i aixó, mals menors. El més sorprenent estava per arribar. Havia acoplat al voltant de la meva cagadora privada, única i molt i molt personal, el contingut de l´embalum amb el qual va venir sota el braç
Un artefacte estrany, amb moltes llumetes i un parell de canonades refulgents que s´adaptaven al radi del meu tron privat tot circuntvalant-lo. Les canonades començaven i acabaven a una mena de capsa estranya amb un botó i un cable connectat a l´endoll de la paret.
-"T´agrada oi?"- va dir -"Un accelerador de partícules domèstic !!!!. Tinc la teoria que la força gravitatoria generada per l´aparell un cop premis el botó a tal efecte instal.lat en el pont central de gestió i comandament del mateix, crearà un camp magnètic que revitalitzarà de manera natural, però instantània i efectiva, la teva activitat intestinal, sol.lucionant el teu malestar, i aliviant per sempre més les tensions internes que pateixes causades per l´estrèss".
I ho va dir d´una tirada i sense dubtar el tio !!!! No vaig saber dir res, no gasava ni moure´m.
De fet, el tinc instal.lat a casa fa tres mesos, i des d´aquell dia no he tornat a entrar al lavabo, aprofito quan vaig al gimnàs per la saludable i higiènica dutxeta diaria, i aprofito el moment per visitar el lavabo, si els nervis m´ho permeten.
Bona gana d´arriscar-me a posar en marxa l´aparellet dels collons, i que la energia magnètica generada per la força gravitatoria, atregui la veina de baix que va farcida de piercings per tot arreu. Només de pensar en la mala llet que porta a sobre ja tremolo. Només faltaria fer-la enfadar per haver-la fet travessar el seu sostre, i aparèixer a un lavabo en el qual domina un aparell magnètic que no li permet d´allunyar-se´n. Estic segur que m´inflaria la cara dos i fins i tot tres cops, si mai pogués apagar-lo i deslliurar-se de la magnètica abraçada.
De fet, si mai em trobo en aquesta tesitura, obriré el calaix dels ganivets de cuina, i que tingui sort per esquivar-los.
Haurà estat en legítima defensa.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Diari laboral (Cap.1)
Avui he signat el contracte de la meva nova feina. Feina senzilla, remuneradament justeta, però bé, per les poques hores que hi he de dedicar i les poques ganes que tinc, doncs ja em dona prou per als meus petits capricis.
D´entrada la cerimònia de signatura del contracte ha estat un pel freda i fins i tot diria massa impersonal.
M´ha fet esperar en un gran hall amb olor de resclosit, i on un conserge amb cara de males puces llegia premsa esportiva apassionadament, mentre deixava anar petits esgarips i algún que altre murmuri per sota d´un espés bigoti esgrogueit per l´excés de nicotina dels cigarrets que camuflava a una de les butxaques de la seva bata blava.
El director m´ha rebut en persona i m´ha acompanyat al seu despatx rebotit de llibres i papers fins els racons més insospitats. Ha fet una petita clariana al damunt de l´aparent caos acumulat damunt la seva taula, i m´ha estés el formulari, en el qual, previa signatura del mateix per ambdues parts, establiem una relació professional mitjançant la qual, a canvi de manllevar unes hores al meu oci personal, rebria un estipendi econòmic en concepte de remuneració professional.
No cal dir que he signat amb rapidesa mentre un lleu pessigoieg es removia al meu interior. L´he aguantat com he pogut malgrat que m´ha costat, ha estat un esforç considerable. No obstant aquell pessigoieig no ha sortit a l´exterior. No seria gens adient trencar la màgia del moment amb una ventositat, poc que mal disimulada, no??
D´entrada la cerimònia de signatura del contracte ha estat un pel freda i fins i tot diria massa impersonal.
M´ha fet esperar en un gran hall amb olor de resclosit, i on un conserge amb cara de males puces llegia premsa esportiva apassionadament, mentre deixava anar petits esgarips i algún que altre murmuri per sota d´un espés bigoti esgrogueit per l´excés de nicotina dels cigarrets que camuflava a una de les butxaques de la seva bata blava.
El director m´ha rebut en persona i m´ha acompanyat al seu despatx rebotit de llibres i papers fins els racons més insospitats. Ha fet una petita clariana al damunt de l´aparent caos acumulat damunt la seva taula, i m´ha estés el formulari, en el qual, previa signatura del mateix per ambdues parts, establiem una relació professional mitjançant la qual, a canvi de manllevar unes hores al meu oci personal, rebria un estipendi econòmic en concepte de remuneració professional.
No cal dir que he signat amb rapidesa mentre un lleu pessigoieg es removia al meu interior. L´he aguantat com he pogut malgrat que m´ha costat, ha estat un esforç considerable. No obstant aquell pessigoieig no ha sortit a l´exterior. No seria gens adient trencar la màgia del moment amb una ventositat, poc que mal disimulada, no??
Amb aquell acte he, finalment, esdevingut membre de la comunitat educativa d´una escola per a quitxalla en edat pre-escolar, com a monitor d´hores de lleure. Resumint, els he de vigilar i distreure a l´hora del pati. És el que tenen les escoles amb pretensions, oportunitats laborals estrafolaries. Sembla ser que l´anterior monitor era un irresponsable i en quatre dies els va deixar plantats. Amb un xollo de feina com aquesta, ja em diras, nens petits de 3-4 anys, entretenir-los i vigilar-los una mica !!!!! En un parell de dies em tindran tanta por que no es desmanegaran ni una mica......
El director m´ha demanat que l´acompanyi a les aules a conèixer els nens i nenes. De fet no pensava que n´hi hagués tants, pel cap baix n´hi ha 50!!
Tampoc no ha de ser cap problema, només entrar han callat i m´han mirat bocabadats amb cara d´innocents angelets, tot i que alguns semblava que els brillava els ulls amb un aire sospitós. Entre ells reien i feien comentaris en veu baixa sobre mi, mentre jo enraonava amb les mestres. Suposo que és un bon senyal, ja veuen qui manarà a partir d´ara.
M´han acomiadat amb molta alegria quant han sabut que demà serà el meu primer dia, massa alegria fins i tot. Fins i tot m´han posat nom. Just quan marxava un dimoni de 2 pams diu :
-"Adéu gamarús, no faltis demà, eh??"- amb aire entremaliat. I toooooota la comunitat de gnoms ha corejat l´acudit del seu company. Una eixordidora cridòria descontrolada, malgrat els intents d´una mestra poqueta cosa amb el rostre desencaixat, anava clamant:
-"Adéu gamarús, adéu gamarús"- tot seguit d´uns riures esfereïdors, que m´han posat fins i tot els pels del clatell ben bé de punxa. Ja veuran aquestes feres quin pa s´hi dona a partir d´ara, aniran tant drets que podrem fer desfilades militars a final de curs !!!
Amb una encaixada rapida i humida, deguda a la ma suada del director, m´ha acomiadat amb la ecomanació de comprar-me una bata i portar roba còmoda que es pugui embrutar sense gaire problemes.-"Al pati, ja se sap...."
Quant ja marxava m´ha semblat sentir un "Com no espavilis ..." molt fluixet, però ja no he estat a temps de preguntar res més. En fí, no crec que sigui tant terrible, malgrat que xisclin com si fossin tots folls. No hi ha més que esperar per passar-los per l´adreçador i demà serà el primer dia per fer-ho.
divendres, 22 de febrer del 2008
No m´ho puc creure.....
Com potser que es posi multes a aquells qui reguen els jardins, que els Ajuntaments tallin el subministrament de la xarxa pública de fonts, que es recomani a tort i a dret l´estalvi del preuat líquid element, donat la seva escassa existència, i es permeti de manera impune la comercialització de sistemes de depuració d´aigua anomenats d´osmòsi, els quals llencen directament i sense escrupols, 4 ó 5 litres d´aigua al clavagueram, per cada 1 que depuren????
Potser que els responsable s´ho facin mirar, no???
Potser que els responsable s´ho facin mirar, no???
dimecres, 20 de febrer del 2008
Son
Avui tenia son, mooooolta son.
M´ha passat la nit desvetllat, sentint el rítmic compàs emès pel despertador. Se m´ha ficat el sorollet al cap i no hi ha hagut manera. La lenta cadència del temps ha estat la meva fidel companya nocturna fins que he desconnectat el meu cervell del món dels sentits, a unes hores que, havent de matinar, no haurien d´haver estat.
Només tancar els ulls, les trompetes dels exèrcits romans celebrant una victoria han esclatat al meu costat indicant-me que un nou dia era començat. El maleït despertador ha cobrat vida amb un soroll endimoniat al qual encara no m´hi he acostumat, ni crec que m´hi pugui acostumar mai de la vida.
Son, molta son, i una pesadesa al cervell considerable.
"Rapid", he pensat, "una dutxeta, m´espavilarà".
Em sembla que fins i tot he perdut la consciència tot dempeus, i amb el cap sota el riu d´aigua destinat a ressucitar-me.....
"Malament, espavila que avui tens una reunió important"-m´ha tornat a xiuxiuejar la meva petita veueta interior enmig d´una espessa boirina que encara posseia de manera íntegra el meu cervell i els meus indefensos sentits.
Un glop de café, jaqueta, i carrer avall a la reunió.
Arribo, amb el cap encara emboirat, em poso bé el nus de la corbata, perpètuament tort i malgirbat, repasso els papers, i apa som-hi, cap dins.
"El Sr. Fulanito ara el rebrà, passi a la saleta a esperar-lo si us plau"
Una saleta de reunions típica, taula i unes cadires sorprenenment còmodes. M´hi assento.
La combinació cadira còmoda, calefacció a tot drap, i fil musical igual que el de la consulta del dentista, m´han fet relaxar molt i molt, potser massa.
En questió de segons he començat a flotar en un món oníric, irreal però fantastic, colors, benestar, pau i tranquil.litat, en resum, he estat en la gloria.
Qué bé s´hi està en braços de Morfeu quan ho necessites.
Al cap d´una hora i 3/4, ho sé per què he mirat el rellotge, he notat que tornava a la terra i prenia de nou posicions dins el meu cos. Ha anat de ben poc que no caic de cul a sobre la moqueta.
Moment de dubte un cop prenc consciència d´on em trobo. No m´ho puc creure, m´he clapat a la sala de juntes d´un possible client, i he tingut la sort que en gairebé dues hores no m´hagin destorbat???
Surto dissimuladament a preguntar?? Com qui no vol la cosa?? Entraran a veure si encara sóc viu?? Em duran una manteta per tapar-me???
Un lleu grinyolar de la porta em fa posar-me dret quasi de manera instantània. La noia de recepció treu el nas tot somrient de manera gens dissimulada.
"Veig que ja has tornat al món dels vius".
Era massa sort.
"T´hem trobat tant be posat que ens ha fet cosa dir-te res. Estaves tant concentrat. Em comenten que millor que tornis un altre dia, que ara ja és un pel tard"
Envermellit com un dimoni, però sense perdre la compostura, dono les gracies, i em comprometo a trucar més endavant, i sona tant fals que no m´ho crec ni jo mentre ho estic dient. Només vull fugir i evitar de creuar la mirada amb ningú d´aquella oficina. Quin silenci, i perquè miren tots?? Que no hi ha feina??
Per fi, la porta, la salvació.
Arribo al despatx, encenc l´ordinador i comencen a entrar els mails. Caram, un mail de l´empresa del Sr Fulanito, encara té interés en que ens veiem???
No hi ha text, només un parell d´arxius. Els obro i........ horror......... quin espectacle més lamentable!!!!!.
Arraulit damunt la magnífica cadira fent la pipa sense escrúpols !!!!!! Fins hi tot m´hi han posat un barret de paper !!!!!
Tant sols espero el moment de rebre el típic powerpoint amb aquestes fotos. Serà el moment de canviar de feina, i potser fins i tot de pais.
M´ha passat la nit desvetllat, sentint el rítmic compàs emès pel despertador. Se m´ha ficat el sorollet al cap i no hi ha hagut manera. La lenta cadència del temps ha estat la meva fidel companya nocturna fins que he desconnectat el meu cervell del món dels sentits, a unes hores que, havent de matinar, no haurien d´haver estat.
Només tancar els ulls, les trompetes dels exèrcits romans celebrant una victoria han esclatat al meu costat indicant-me que un nou dia era començat. El maleït despertador ha cobrat vida amb un soroll endimoniat al qual encara no m´hi he acostumat, ni crec que m´hi pugui acostumar mai de la vida.
Son, molta son, i una pesadesa al cervell considerable.
"Rapid", he pensat, "una dutxeta, m´espavilarà".
Em sembla que fins i tot he perdut la consciència tot dempeus, i amb el cap sota el riu d´aigua destinat a ressucitar-me.....
"Malament, espavila que avui tens una reunió important"-m´ha tornat a xiuxiuejar la meva petita veueta interior enmig d´una espessa boirina que encara posseia de manera íntegra el meu cervell i els meus indefensos sentits.
Un glop de café, jaqueta, i carrer avall a la reunió.
Arribo, amb el cap encara emboirat, em poso bé el nus de la corbata, perpètuament tort i malgirbat, repasso els papers, i apa som-hi, cap dins.
"El Sr. Fulanito ara el rebrà, passi a la saleta a esperar-lo si us plau"
Una saleta de reunions típica, taula i unes cadires sorprenenment còmodes. M´hi assento.
La combinació cadira còmoda, calefacció a tot drap, i fil musical igual que el de la consulta del dentista, m´han fet relaxar molt i molt, potser massa.
En questió de segons he començat a flotar en un món oníric, irreal però fantastic, colors, benestar, pau i tranquil.litat, en resum, he estat en la gloria.
Qué bé s´hi està en braços de Morfeu quan ho necessites.
Al cap d´una hora i 3/4, ho sé per què he mirat el rellotge, he notat que tornava a la terra i prenia de nou posicions dins el meu cos. Ha anat de ben poc que no caic de cul a sobre la moqueta.
Moment de dubte un cop prenc consciència d´on em trobo. No m´ho puc creure, m´he clapat a la sala de juntes d´un possible client, i he tingut la sort que en gairebé dues hores no m´hagin destorbat???
Surto dissimuladament a preguntar?? Com qui no vol la cosa?? Entraran a veure si encara sóc viu?? Em duran una manteta per tapar-me???
Un lleu grinyolar de la porta em fa posar-me dret quasi de manera instantània. La noia de recepció treu el nas tot somrient de manera gens dissimulada.
"Veig que ja has tornat al món dels vius".
Era massa sort.
"T´hem trobat tant be posat que ens ha fet cosa dir-te res. Estaves tant concentrat. Em comenten que millor que tornis un altre dia, que ara ja és un pel tard"
Envermellit com un dimoni, però sense perdre la compostura, dono les gracies, i em comprometo a trucar més endavant, i sona tant fals que no m´ho crec ni jo mentre ho estic dient. Només vull fugir i evitar de creuar la mirada amb ningú d´aquella oficina. Quin silenci, i perquè miren tots?? Que no hi ha feina??
Per fi, la porta, la salvació.
Arribo al despatx, encenc l´ordinador i comencen a entrar els mails. Caram, un mail de l´empresa del Sr Fulanito, encara té interés en que ens veiem???
No hi ha text, només un parell d´arxius. Els obro i........ horror......... quin espectacle més lamentable!!!!!.
Arraulit damunt la magnífica cadira fent la pipa sense escrúpols !!!!!! Fins hi tot m´hi han posat un barret de paper !!!!!
Tant sols espero el moment de rebre el típic powerpoint amb aquestes fotos. Serà el moment de canviar de feina, i potser fins i tot de pais.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)