Valors

Tinc un conegut, el qual sempre ha fet bandera de la seva escala de valors. Un tipus d´esquerres, del poble, sempre en favor de causes oprimides, amb un tarannà "cumba", vinculat a l´esplai de la parròquia, etc....

La imatge xocant, si més no per a mi, és veure´l exhibint un Iphone i explicat a tort i dret la calerada que li ha costat i la quantitat d´esforços invertits en la seva adquisició, ja que aqui a casa nostra no és encara a la venda !!!
El darrer paradigma de la tecnologia en mans d´un "pseudo neo-hippy" que en fa bandera d´aquest estatus, és si més no sorprenent.
Aquests són els valors de la persona, diu tenir unes idees i demostra tenir-ne unes altres.
Potser hagués estat una inversió millor destinar els diners que ha costat l´aparell en questió, en alguna causa més d´esquerres, més del poble, més oprimida.

Xocant, simplement xocant.

Egoïsme

El món occidental conegut s´ensorra lentament. L´augment imparable del preus de l´or negre enfonsa l´economia mundial i, per tant, l´habitualment escadussera economia domèstica del ciutadà normal i corrent.
Sembla ser que les reserves s´esgoten per moments i la demanda de combustible augmenti. Seguint les lleis bàsiques de l´economia quant la demanda supera la oferta els preus s´eleven amb la rapidesa d´un cohet.
Si volguèssim podriem fer-lo baixar, però lamentablement no tenim consciència grupal, vivim en una societat egoïstament individual.
És el gran triomf del consumisme autodestructiu en el qual ens trobem inmersos, ja que no som capaços a curt termini de renunciar a alguna cosa, sigui la que sigui, que ens beneficiï a tots en un futur.
La famosa frase "La unió fa la força" ha perdut, lamentablement, tot el seu sentit.

Potser és l´hora de, entre tots, recuperar la consciència col.lectiva i destinar els nostres esforços a millorar el món en el que vivim, i no a canviar de telèfon, o de cotxe, o d´aparell de música cada 2 mesos.
Segur que esforçant-nos pels demés, podem millorar nosaltres mateixos.

Depén tant sols de nosaltres.
Ah, no... m´oblidava que estem rodejats d´egoïsme individual i autodestructiu, i el més fàcil és assenyalar el vei.

De pesca...

La pesca m´agrada. No per dedicar-hi dies, però si per de tant en tant. Rere una jornada de pesca, sigui més o menys llarga, hi ha inequívocament una liturgia, un ritual, una tradició.
És a dir, s´ha de preparar fins el darrer detall, no fos cas que un cop al lloc triat no tinguem esquer, o hams, o fil de pescar, o cadireta per seure, o ganes de ser-hi.
En resum, s´ha de preveure tot.
El pitjor, pel meu gust, d´anar a pescar és el moment en que s´ha de travessar longitudinalment un innocent cuc per fer el seu traspàs corpori a l´ham.
Entre que la pobra bèstia es mou, lluita per alliberar-se, i que regalima de tot, és el moment en el que la consciència brama amb intensitat, i penses, què hi he vingut a fer aqui ??.

No obstant he descobert el procediment de pesca més net que mai no havia vist. No necessites més que un humil llum, i una barqueta.

Que t´has deixat l´esquer ?? Cap problema!!. Que t´has deixat la canya ?? Cap problema !!

Tant sols queda esbrinar la ubicació del lloc, però temps al temps.

Aigua

Sembla mentida com poden canviar les coses...
Fa quatre dies tots patint per l´aigua.
Terrorífiques i estremidores imatges de la terra esquarterada per la sequedat, deixant accessible per als pobres i assedegats mortals la bonica imatge, i habitualment negada per les aigues, del poblet de Vilanova de Sau, amb la seva conegudíssima esglèsia de Sant Romà, datada al s. XI.

Imatges surrealistes com els centenars de periodistes cobrint la notícia d´uns vaixells amb aigua que arribaven al port de Barcelona per descarregar la seva preuada mercaderia líquida eren portada a tot arreu, a més de mig món, deixant alhora Barcelona com una ciutat de tercera. Si afegim la manca d´aigua, a la fallada dels serveis públics com el transport públic, l´enllumenat, el perill dels túnels pel TGV, etc... no cal comentar res més.

Baralles polítiques per un simple tema d´incoherència, ahir dic que no hi haurà trasvassament, avui dic que si, i a més afirmo que mai no vaig dir el que diuen vaig dir ahir, etc....

Missatges apocalíptics d´emergència nacional, que obliguen a clausurar fonts, tirar de la cadena del vàter sols un cop al dia, i regar les plantes domèstiques amb Mirinda, en el millor dels casos.

I en quatre dies tot ha canviat. Ja no hi ha sequera, els pantans són plens i sembla ser, tenim aigua garantida fins el proper Agost del 2009. Fins i tot, aprofitant que som catalans i tenim sentit de negoci, podem intentar vendre-la.
Si ho aconseguim potser podem pal.liar ni que sigui minsament el dèficit fiscal que ens acompanya de manera perpètua com una condemna interminable que arrosseguem ja fa gairebé 3 segles.

No obstant, no deixa de ser poètic que una Expo dedicada a l´aigua, a la seva importancia, a la seva escassedat, etc... hagi estat a punt d´inundar-se per una inhabitual crescuda de l´Ebre.

Per fi he penjat un video

Oeee, oeeeee, oeeeeee, oeeeeeee.....
He penjat un video !!!!! L´he trobat al disc dur, però ja serveix, no??
Ara sols em queda saber com penjar videos que tinguin un mínim interés !!!
Com ho feu per penjar videos del you-tube o d´altres llocs ????
Ofereixo birreta fresca a qui em doni una lliçó !!

EL CASTELLÀ UN DIALECTE

He rebut aquest missatge, teòricament escrit per na Isabel Clara Simó. El contingut és tant perfecte que he decidit copiar-ho i recomanar la seva lectura atenta.
Gaudiu-lo.


...el Romanistische Abteilung ha donat a conèixer un estudi
anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el qual la llengua
castellana seria un dialecte de la llengua catalana.
/Isabel-Clara Simó/



La notícia és tan espectacular, tan impactant que encara no l'he
acabada de pair. Ja sé que una notícia que t'arriba per Internet és
suspecta, i de vegades totalment suspecta, però els detalls, la
ubicació, els orígens semblen solvents, motiu pel qual voldria
compartir amb vosaltres la meva majúscula sorpresa. Procedeix de la
Universitat de Friburg, on el Romanistische Abteilung ha donat a
conèixer un estudi anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el
qual la llengua castellana seria un dialecte de la llengua catalana.
Un grup de lingüistes i historiadors d'aquesta universitat van
descobrir alguns documents a la Biblioteca Vaticana que donaven
moltes pistes sobre el naixement dels primers dialectes del llatí a
la península Ibèrica; concretament, n'hi ha de mitjans segle IX on
cronistes de Ramon IV expliciten la influència lingüística que
s'estava exercint sobre Castella: 'Les gents de Castella usen ja els
nostres vocables', diuen; fet que s'insereix en la profunda
influència econòmica, social i cultural, i per tant també
lingüística, que la corona d'Aragó tenia en aquella època; un dels
estudiosos, Mark Vlamynck, parla sobre aquesta preponderància que fa
plausible l'extensió lingüística del català i la seva gradual
transformació dialectal en el que després hem conegut com a
castellà. Tanmateix, aquest estudi ha sofert pressions que n'han
dificultat la difusió.


Ignoro el grau de credibilitat que hi hem de posar, i espero més
notícies per poder arribar a les fonts, però ara per ara, i només
expressant la primera opinió, és que una descoberta tan sensacional
pot provocar un fenomenal capgirament polític; hem de tenir present
que aleshores els famosos 300 milions de parlants passarien
automàticament a ser parlants catalans i la nostra llengua una de
les més extenses del món (sumant-hi les seves variants dialectals,
esclar). Ensinistrats com estem en el respecte a les llengües
minoritàries i en les batalles que lliuren diversos dialectes al
món, ja podem avançar que hauríem de començar a mostrar un tarannà
obert, tolerant, de manera que estiguéssim disposats a concedir a
Castella un Estatut d'Autonomia molt ampli i generós, fins a
l'extrem que respectarem la independència dels nostres veïns, tant,
que només que ens la demanin la concedirem tot seguit. La nostra
solidaritat mai no trontollarà.

Isabel-Clara Simó
Escriptora

POWER BALL

Sempre he somiat a fer exercici però sense esforç. Gaudir d´una musculatura envejable, (que la tinc, eh??), i conservar-la, però sense esforç.

Com que aquesta ha estat la meva màxima esportiva vital, el meu màxim esport ha estat mirar-lo per la tele.

No obstant, finalment, les meves pregaries han estat escoltades per algú i he descobert un fascinant instrument lúdico-esportiu que em permetrà obtenir uns braços i unes cames dignes d´un triatleta aixecador de pesos. L´únic inconvenient és que puc esdevenir el triatleta panxut més estrany de la història, però el tema del coixí natural ja el resoldrem més endavant.

Resulta que els enginyers de la NASA, han inventat un aparell que serveix per que els astronautes no perdin to muscular en les seves ingràvides estades a l´espai.
Us posaria una foto, però encara no m´han explicat com es penjen, per tant us envio a explorar la xarxa virtual amb el vostre buscador de confiança si el voleu veure.

La cosa en questió és un invent una mica més gran que les pilotes de tennis que conté un giroscopi al seu interior que, a mida que gira impulsat pel moviment del propi canell, realitza una força equivalent a diversos kilos de pes segons la velocitat.

L´aparell es diu POWER-BALL, nom fruit d´intenses sessions de brain-storming segur, i realment és curios.

El que realment és difícil és posar-lo en marxa, ja que acompassar el moviment del canell al del giroscopi no és gens facil, si més no per a mi.
Ara, un cop en marxa, si li agafes el truc, realment és addictiu i sembla increïble, has de fer força per que no salti de la teva mà.
Per evitar destrosses en el mobiliari personal de cadascú et recomanen lligar-lo amb una cinta a la pròpia ma, és el kit de seguretat per no matar ningú. Imagina que estas a casa i salta per al finestra mentre la veïna surt a passejar el seu gos.... i més a més l´encertes.
Bonus per encertar, però millor que no busquin empremtes que les condemnes per crims contra els gossos no són agradables.

Pel que he descobert a més, fan competicions i trobades de l´aparell entre mandrosos amb braços descomunals per veure qui aconsegueix més revolucions. M´entrenaré fort a veure si em donen una medalla...

També hi ha un accessori per lligar-te el trasto a les cames i convertir-te de cop en sprinter olímpic.
Tremola Beijing !