A la carretera

Sempre que llegeixo el diari, a la secció de cartes al director, hi trobo sovint alguna carta d´algún conductor que es queixa dels vehicles particulars que circulen pel carril central a una velocitat que consideren inadequada, per que entorpeix, que per aixó el carril dret, etc....
Jo no sóc pas persona de còrrer gaire amb el cotxe, primer perquè no duc pressa generalment, i segon perquè em fa mandra, molta mandra, pagar multes. Què hi farem.

És per aquest motiu que no entendré pas un estrany fenòmen que es produeix a les carreteres, i que mai ningú no denuncia en cartes als diaris.
M´explicaré, com que no corro, em poso al carril de la dreta generalment i mantinc la velocitat límit permesa.
Quant surto de Barcelona, o hi arribo, estic obligat doncs a circular a 80Km/h en el bon nom de la pol.lució i el civisme circulatori.
Doncs bé, a diari tinc darrera algún camió enorme, que em fa ràfegues amb els llums per que considera que vaig massa lent.
Ja no parlo de cotxes, estic parlant de bèsties enormes de l´asfalt que no tant sols no respecten les normes, sinó que a sobre apreten els que intentem circular de manera prudent, al límit permès i al carril que teòricament ens ho ha de permetre.
És la meva particular versió diaria del "Diable sobre rodes" d´Spielberg, només que estic al propi infern, perquè en són un munt i tots tallats per un patró molt i molt similar.

Culturetada

Un molt bon amic, un dia tot fent conyeta, em va dir una frase realment colpidora.
"Definició de Cultura: Les natges de la consellera".

De fet no deixa de tenir la seva gracia, oblidant per un moment la simple i grotesca imatge que automàticament et ve al cap.

Bé és cert que la cultura avui dia és cara de veure. I la gran majoria d´alló que es fa i que s´epigrafia com a cultura, moltes vegades, no sabries com catalogar-ho.
Generalment penses, potser amb ignorancia i desconeixement, que ho han fet amb el cul.
Vés que la frase, dins el seu aparent simplisme, no anés tant desencaminada.

MANUFACTURES CATALANES

Els catalans al llarg de la història sempre sen´s ha catalogat com a tios emprenedors, amb iniciativa, negociants.

He descobert, per casualitat com sempre, voltant pels insondables oceans de l´espai cibernètic, que a la bonica i tranquil.la població de Palau de Santa Eulalia (Girona), uns emprenedors empresaris catalans han instal.lat una exclusiva factoria automobilistica.
Aquest petit pais nostre de sempre ha fet olor a benzina, i molta gent duu la passió pel mon del motor molt i molt endins. Virtut catalana. Han unit passió amb negoci.

Realment l´aparell que fabriquen és exclusiu, molt exclusiu.
En teoria és la fusió entre un monoplaça de F1 amb un avió de combat.
Personalitzat, sembla ser, fins el més petit detall, amb estudis ergonòmics a mida del propietari, elecció de materials nobles, i construcció totalment artesanal, ha de fer les delícies dels seus afortunats posseïdors.

Sembla que en manufacturen entre 5 i 6 unitats anuals, a un preu que es mou entre 600.000 i 1.000.000 d´€ per unitat.

Llàstima que no tinc parquing. Aixó em frena ja que no m´agradaria deixar-lo al carrer per si plou.

Diu que arriba als 300Km/h i de 0 a 100Km/h en menys de 4 segons. Aixó són com a mínim 6 punts de carnet i 3000,-€ de multa.
M´ho pensaré !!

Valors

Tinc un conegut, el qual sempre ha fet bandera de la seva escala de valors. Un tipus d´esquerres, del poble, sempre en favor de causes oprimides, amb un tarannà "cumba", vinculat a l´esplai de la parròquia, etc....

La imatge xocant, si més no per a mi, és veure´l exhibint un Iphone i explicat a tort i dret la calerada que li ha costat i la quantitat d´esforços invertits en la seva adquisició, ja que aqui a casa nostra no és encara a la venda !!!
El darrer paradigma de la tecnologia en mans d´un "pseudo neo-hippy" que en fa bandera d´aquest estatus, és si més no sorprenent.
Aquests són els valors de la persona, diu tenir unes idees i demostra tenir-ne unes altres.
Potser hagués estat una inversió millor destinar els diners que ha costat l´aparell en questió, en alguna causa més d´esquerres, més del poble, més oprimida.

Xocant, simplement xocant.

Egoïsme

El món occidental conegut s´ensorra lentament. L´augment imparable del preus de l´or negre enfonsa l´economia mundial i, per tant, l´habitualment escadussera economia domèstica del ciutadà normal i corrent.
Sembla ser que les reserves s´esgoten per moments i la demanda de combustible augmenti. Seguint les lleis bàsiques de l´economia quant la demanda supera la oferta els preus s´eleven amb la rapidesa d´un cohet.
Si volguèssim podriem fer-lo baixar, però lamentablement no tenim consciència grupal, vivim en una societat egoïstament individual.
És el gran triomf del consumisme autodestructiu en el qual ens trobem inmersos, ja que no som capaços a curt termini de renunciar a alguna cosa, sigui la que sigui, que ens beneficiï a tots en un futur.
La famosa frase "La unió fa la força" ha perdut, lamentablement, tot el seu sentit.

Potser és l´hora de, entre tots, recuperar la consciència col.lectiva i destinar els nostres esforços a millorar el món en el que vivim, i no a canviar de telèfon, o de cotxe, o d´aparell de música cada 2 mesos.
Segur que esforçant-nos pels demés, podem millorar nosaltres mateixos.

Depén tant sols de nosaltres.
Ah, no... m´oblidava que estem rodejats d´egoïsme individual i autodestructiu, i el més fàcil és assenyalar el vei.

De pesca...

La pesca m´agrada. No per dedicar-hi dies, però si per de tant en tant. Rere una jornada de pesca, sigui més o menys llarga, hi ha inequívocament una liturgia, un ritual, una tradició.
És a dir, s´ha de preparar fins el darrer detall, no fos cas que un cop al lloc triat no tinguem esquer, o hams, o fil de pescar, o cadireta per seure, o ganes de ser-hi.
En resum, s´ha de preveure tot.
El pitjor, pel meu gust, d´anar a pescar és el moment en que s´ha de travessar longitudinalment un innocent cuc per fer el seu traspàs corpori a l´ham.
Entre que la pobra bèstia es mou, lluita per alliberar-se, i que regalima de tot, és el moment en el que la consciència brama amb intensitat, i penses, què hi he vingut a fer aqui ??.

No obstant he descobert el procediment de pesca més net que mai no havia vist. No necessites més que un humil llum, i una barqueta.

Que t´has deixat l´esquer ?? Cap problema!!. Que t´has deixat la canya ?? Cap problema !!

Tant sols queda esbrinar la ubicació del lloc, però temps al temps.

Aigua

Sembla mentida com poden canviar les coses...
Fa quatre dies tots patint per l´aigua.
Terrorífiques i estremidores imatges de la terra esquarterada per la sequedat, deixant accessible per als pobres i assedegats mortals la bonica imatge, i habitualment negada per les aigues, del poblet de Vilanova de Sau, amb la seva conegudíssima esglèsia de Sant Romà, datada al s. XI.

Imatges surrealistes com els centenars de periodistes cobrint la notícia d´uns vaixells amb aigua que arribaven al port de Barcelona per descarregar la seva preuada mercaderia líquida eren portada a tot arreu, a més de mig món, deixant alhora Barcelona com una ciutat de tercera. Si afegim la manca d´aigua, a la fallada dels serveis públics com el transport públic, l´enllumenat, el perill dels túnels pel TGV, etc... no cal comentar res més.

Baralles polítiques per un simple tema d´incoherència, ahir dic que no hi haurà trasvassament, avui dic que si, i a més afirmo que mai no vaig dir el que diuen vaig dir ahir, etc....

Missatges apocalíptics d´emergència nacional, que obliguen a clausurar fonts, tirar de la cadena del vàter sols un cop al dia, i regar les plantes domèstiques amb Mirinda, en el millor dels casos.

I en quatre dies tot ha canviat. Ja no hi ha sequera, els pantans són plens i sembla ser, tenim aigua garantida fins el proper Agost del 2009. Fins i tot, aprofitant que som catalans i tenim sentit de negoci, podem intentar vendre-la.
Si ho aconseguim potser podem pal.liar ni que sigui minsament el dèficit fiscal que ens acompanya de manera perpètua com una condemna interminable que arrosseguem ja fa gairebé 3 segles.

No obstant, no deixa de ser poètic que una Expo dedicada a l´aigua, a la seva importancia, a la seva escassedat, etc... hagi estat a punt d´inundar-se per una inhabitual crescuda de l´Ebre.