Escales

Una cosa que realment em fa molta ràbia en aquesta vida és trobar-me en un embús en una escala mecànica.
Si a una autopista el tema està regulat i et recomanen anar per la dreta, en una escala hauria de ser el mateix.
Les categories dels que causen embussos són;
-Parelles: Un al costat de l´altre impedint el pas. Si t´acostes, amb sort, avancen quatre passes lentament i remugant.
-El del braç tonto: Va a la dreta de l´escala, peró s´arrepenja amb el braç estirat a la barana de l´esquerra, o duu el braç flexionat i el colze el propulsa en la mateixa direcció impedint el pas. No provis de passar que encara rebràs un ventallot.
-L´eixarrancat: Va pel mig de l´escala tot obert de cames com si tingués irritades les angonals. Impassible als requeriments de pas.
-El raro: Un filera de gent a la dreta permetent passar, i un unic paio/a al carril esquerre, que ho col.lapsa tot. Acostuma a anar escoltant música, per tant, també impassible a la resta del món.

En resum, val més pujar a peu, que a més fa salut !

MICOS

Reflexió sense haver tastat encara ni una gota d´alcohol...
Un micòleg és un especialista en primats ? La micologia estudia el comportament d´aquests mamífers ?? Cal reflexionar profundament, amb un whisket potser millor... i sense gel, que les reflexions passen millor.

Reagrupament

Ahir vaig tenir el plaer d´assistir a la primera Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista.
El dia va ser llarg i amb molta feina, ja que es van aprovar estatuts, reglaments, ponència política i es van escollir càrrecs de responsabilitat. Tot va anar molt bé, es va discutir, es van aportar idees per part de tothom, tothom va ser escoltat, i totes les aportacions van ser valorades en positiu o en negatiu per part de la concurrència, que no era poca, unes 1200 persones.
Jo, no obstant, a banda de la satisfacció de veure ja una estructura definida per a alló per al que treballo i crec, em quedo amb dues sensacions.
La primera és la sensació d´il.lusió que es respirava entre la gent. Il.lusió per un nou projecte engrescador, il.lusió per fer les coses ben fetes, il.lusió per tirar endavant el projecte, il.lusió per creure que realment és possible.
I d´altra banda una frase em va causar sensacions importants. Al final de l´acte el Doctor Carretero va dir en nom de tothom que Reagrupament no traïria el nostre pais, i realment, vaig notar que era veritat, i que tothom així ho sentia.
Endavant !!

Beure

Ahir vaig quedar amb un amic als volts de les 21:00h per comentar uns temes i vem quedar de trobar-nos a casa seva.
Vaig arribar amb mitja hora de marge aproximadament i em vaig encaminar cap al bar més proper que vaig trobar per fer temps.
Alló que més em va sorprendre va ser la quantitat de gent que hi havia i la quantitat d´alcohol destil.lat que prenien.
Sincerament, per ser un dia inter-setmanal al vespre, no hagués pensat mai que es poguessin servir tants whiskis, ginebres, roms i d´altres licors, ja sigui barrejats o no amb refrescos diversos.
Serà cosa de la crisi ?? Per oblidar els problemes la gent els ofega amb alcohol ??
Malament rai, doncs !

Cap a escola manca gent

Ja tot torna a la seva rutineta habitual. El món ja roda com sempre. Finalment, després de les calors caniculars, i del descans infantil de durada trimestral, la tranquil.litat envaeix carrers i places. Els nens ja són altre cop a escola.
Ara es pot ja anar pel carrer sense por de ser atropellat per un patí, o sense por que et rebentin les ulleres amb una pilota....
La mainada col.locada per alegria i descans dels pares, si més no fins a les cinc de la tarda, hora en la que tornen a casa, però tant cansats de les novetats i de tant xerrar, que és un bany, sopar i a dormir ben d´hora, que demà hi ha classe.
Que duri !

Aprofitem avui que és la Diada Nacional de Catalunya, per reivindicar la figura de tots aquells que han lluitat per defensar les nostres llibertats, ja que sense ells, no seriem el que som.
Tothom al carrer a reivindicar les nostres llibertats, i no oblideu d´engalanar els balcons amb la nostra ensenya quatribarrada.

De la funció pública

Sempre he tingut entès que un funcionari és una persona que amb la seva feina està al servei de la població, ja que és aquesta qui finalment li paga el sou, i, per tant ha d´atendre amb la major rapidesa els requeriments que hom li pugui demanar.
Malgrat aquesta teoria sembla ser que la mateixa no és d´obligat compliment.

Avui he hagut d´anar al Registre Civil per uns documents, i he arribat i hi havia una cua d´unes dotze persones esperant pacientment el seu torn. Demano tanda, me la donen, i m´assec distretament.

Al cap d´una estona veig que la cua no es mou i no demanen que ningú passi i, tot intrigat, decideixo veure a que dediquen les hores de treball els meus empleats (ja que els estic pagant, no??).

Em trobo els 10 empleats de la zona reunits al voltant de l´enllaç sindical debatint sobre els seus sous futurs, tasca que dura una bona mitja hora, passada la qual reprenen les seves tasques amb renovades cares de pomes agres.

No trobo malament que un treballador s´interessi pels seus temes, per tot allò que l´afecta, però acostumat a tractar aquests temes fora del meu horari laboral, m´emprenya aquesta actitud, ja que em fa perdre el temps, i el meu temps també té el seu valor.