diumenge, 21 de setembre de 2014

Decepció

Decepció i ràbia, aquest és el sentiment. Resulta que tinc un fill de 10 anys que juga a futbol. Fa de porter, està il·lusionat pels entrenaments, li encanta  que arribi el dissabte per anar a jugar i la il·lusió se li reflecteix als ulls quan s'acosta el moment de saltar al camp.
Doncs bé, aquest dissabte ha estat dolorós per a ell, i per a mi, per descomptat.
Resulta que divendres a les 20:00 ens avisa una mare d'un altre nen del club que el nen ha d'estar a les vuit del matí al camp a jugar amb un altre equip del club que li falta el porter i després a les onze i mitja per jugar amb el seu equip.
Avisem a l'entrenador que no podrà anar al primer partit per motius familiars, però si que anirà al que té programat amb el seu equip.
A les dotze de la nit, després d'insistir, l'entrenador ens comunica que per decisió del coordinador del futbol base, no pot jugar amb el seu equip.

Però quina mena de decisió és aquesta ? Amb quina mena de poder es creu aquest element que coordina el futbol base del club on juga, entre d'altres, el meu fill ?? Amb quin dret es creu aquest personatge que pot jugar amb les il·lusions de mainada sense cap altre pretensió que passar-ho bé fent l'esport que més els hi agrada ?
Hem tornat als temps dictatorials on un personatge gris i frustrat descarrega les seves misèries en el seu petit regne al capdamunt d'aquells que sols van a aprendre uns valors d'equip, de solidaritat, de companyonia i de vida sana ?
Realment és aixó el futbol base ?? O l'esport de base ??

Dilluns hi parlaré, i arribaré fins al final de l'assumpte, pel bé dels nens, dels valors esportius, i pel bé de la societat, ja que una societat amb elements totalitaris i dèspotes que ostentin petits llocs de poder on poder fer i desfer de manera impune, és una societat podrida.