Avui, després d´un bon grapat de mesos, m´he connectat a un compte que vaig obrir en el seu dia a Facebook.
He vist que poca cosa ha canviat des de la darrera vegada, ja que jo no he afegit gran cosa, no m´han demanat amistat gaire gent, per no dir cap, no tinc missatges nous, ni requeriments de cap mena per afegir-me a cap causa ( llevat de dues o tres honroses excepcions).
M´ha fet reflexionar aquest fet en la soledat inherent a tot el món social virtual. Està per apropar-nos més però no ho aconsegueix. De fet és una reproducció de la vida real però sense tracte humà.
M´explico, a la vida real, si no et deixes veure, a la llarga el món t´oblida, perds les amistat, les coneixences, etc... Tot s´ha de cultivar i el tracte directe és vital.
En el món virtul passa el mateix, si no et veuen, no hi ets. Si no tens una "vida social virtual" activa no existeixes, i poc a poc, la gent t´oblida.

Fet i fet, el món virtual és aburrit, no pots riure amb altri mentre preneu junts una cerveseta o un vermut, es tracta d´escriure en la soledat interior d´una pantalla, i no hi ha frescor en el tracte.
Benvinguts a la fredor del tracte interpersonal.