Paradoxes

Diariament gaudeixo del privilegi, si en podem dir d´aquesta manera, de disposar d´estona per escoltar música, pensar en els misteris existencials, o directament no pensar en res.
Com que treballo lluny de casa, el trajecte per l´autopista em proporciona aquestes amables estones en les quals desconnecto, ni que sigui per una estona, del brogit diari.
Doncs bé, avui, transitant pel carril central al límit de la velocitat permesa en autopista, mentre avançava una corrua de tranquils camions, gaudia del meu temps tranquil.lament escoltant música, quant uns fars m´han enlluernat pel retrovisor.
Un camió petit enganxat de manera rabiosa al meu darrere, em demanava pas amb estridència i molts nervis per part del conductor.
Un cop m´aparto i m´adelanta, la caixa del vehicle anava retolada amb la seguent frase.
"Relax, disfruta de tu tiempo"
Curiós, just el que feia fins que s´ha posat al darrere meu carregat de presses.

Què cal fer quant un èsser mediocre, el qual laboralment és un graó superior a un mateix, imposa la seva llei per la força dels seus genitals?
Són els crits i les males maneres les expressions exteriors d´algun trauma o complex interioritzat, fruit d´un passat mancat d´afecte?
Són expressions d´histèria envers la pròpia poltrona ??
No ho sabré mai del cert, però el cert és que cansa, i molt !!
Esgotador.....

Naturalesa

Tant sols davant d´esdeveniments com les ventades ocorregudes aquest passat Dissabte, ens adonem de la misèrrima realitat humana enfront de l´inmens poder de la naturalesa.

Peatges

Ahir vaig gaudir del privilegi de passar una estona al peatge de La Roca (direcció Girona) bén distret.
Anava distret, amb les meves cabòries que diria aquell, i quant em toca introdueixo amb decisió la targeta de crèdit a l escletxa destinada a tal efecte.
En aquell moment la màquina comença a xisclar i a emetre uns estranys sorolls provinents com a mínim de molt avall.
I res més....
La targeta que no surt i el llum sembla que ha marxat. Al darrera, els conductors dels cotxes comencen a neguitejar-se. Algun clàxon inicia la seva sorda cantarella.
Amb senyals, aviso un responsable el qual s´atansa.
Li explico la situació mentre un cor de botzines inicia la seva alegre melodia.
El responsable en questió, amb cara d´incrèdul, obre la caixa on s´ha gestat tot el problema, i extreu la meva targeta partida en bocins, juntament amb restes de cartró grogós.
Per error vaig introduïr la targeta al lloc destinat a facilitar el rebut de control d´origen, la qual cosa va bloquejar el mecanisme, que es va dedicar a estripar tot alló que va poder.
Finalment, el sermó, flanquejat per desenes de botzines, de l´encarregat.
Com a mínim, sense targeta, podré estalviar una mica.

Franquesa infantil

La franquesa dels nens em meravella. Sense embuts, tal com sona, avall que fa baixada...
Avui anava passejant amb dos marrecs de 4 anys, el meu i un amic seu, i anàvem jugant a endevinar senyals de transit. De sobte, en una zona amb guals, arriba un cotxe i aparca davant d´un d´aquests guals.
Els dos marrecs han començat a dir "Aquí no es pot aparcar !!", cada vegada més fort i en estèreo-dolby-sunsorround, a dos pams del cotxe.
Per més que ho he intentat, els dos em replicaven:
-Però és que no es pot aparcar, no es pot !!!
Finalment l´home ha tornat a pujar al cotxe i ha marxat esperitat.

Màgia

Ja són aqui els tres Reis d´Orient, ja han arribat.
Com ho sabem que han arribat? Tant sols mirant la cara de la canalla petita, amb els seus ulls on brillen les il.lusions, en els seus somriures plens de desitjos infantils, en les seves presses per anar a dormir d´hora i llevar-se encara més d´hora per veure que hi ha al costat de les sabates.
És innegable que aquesta nit, la màgia ens envolta.

No obstant, hem de tenir present que aquesta màgia no arriba a tothom, lamentablement, i potser entre tots, tots junts, podríem fer-la arribar allà on no hi pot arribar pels motius que siguin.
Podria haver fet alguna cosa més per escampar aquesta màgia una mica mes?
D´aquesta idea en faig un bon propòsit per al proper any, i faré el possible per dur-la a bon termini.