dijous, 22 d’octubre del 2009

Escales


Una cosa que realment em fa molta ràbia en aquesta vida és trobar-me en un embús en una escala mecànica.
Si a una autopista el tema està regulat i et recomanen anar per la dreta, en una escala hauria de ser el mateix.
Les categories dels que causen embussos són;
-Parelles: Un al costat de l´altre impedint el pas. Si t´acostes, amb sort, avancen quatre passes lentament i remugant.
-El del braç tonto: Va a la dreta de l´escala, peró s´arrepenja amb el braç estirat a la barana de l´esquerra, o duu el braç flexionat i el colze el propulsa en la mateixa direcció impedint el pas. No provis de passar que encara rebràs un ventallot.
-L´eixarrancat: Va pel mig de l´escala tot obert de cames com si tingués irritades les angonals. Impassible als requeriments de pas.
-El raro: Un filera de gent a la dreta permetent passar, i un unic paio/a al carril esquerre, que ho col.lapsa tot. Acostuma a anar escoltant música, per tant, també impassible a la resta del món.

En resum, val més pujar a peu, que a més fa salut !

divendres, 9 d’octubre del 2009

MICOS



Reflexió sense haver tastat encara ni una gota d´alcohol...
Un micòleg és un especialista en primats ? La micologia estudia el comportament d´aquests mamífers ?? Cal reflexionar profundament, amb un whisket potser millor... i sense gel, que les reflexions passen millor.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Reagrupament



Ahir vaig tenir el plaer d´assistir a la primera Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista.
El dia va ser llarg i amb molta feina, ja que es van aprovar estatuts, reglaments, ponència política i es van escollir càrrecs de responsabilitat. Tot va anar molt bé, es va discutir, es van aportar idees per part de tothom, tothom va ser escoltat, i totes les aportacions van ser valorades en positiu o en negatiu per part de la concurrència, que no era poca, unes 1200 persones.
Jo, no obstant, a banda de la satisfacció de veure ja una estructura definida per a alló per al que treballo i crec, em quedo amb dues sensacions.
La primera és la sensació d´il.lusió que es respirava entre la gent. Il.lusió per un nou projecte engrescador, il.lusió per fer les coses ben fetes, il.lusió per tirar endavant el projecte, il.lusió per creure que realment és possible.
I d´altra banda una frase em va causar sensacions importants. Al final de l´acte el Doctor Carretero va dir en nom de tothom que Reagrupament no traïria el nostre pais, i realment, vaig notar que era veritat, i que tothom així ho sentia.
Endavant !!