dimecres, 5 de març del 2008

Noves tecnologies

Darrerament he passat molts nervis i a mi els nervis, tenen el refotut costum de posar-se´m a l´estomac, que hi farem !!!

El resultat dels mateixos repercuteix en la meva vida diaria ja que es converteix en pesadesa de manera immediata, és a dir, desapareix el transit intestinal com si al final del budell s´hi instalés el peatge de Martorell, i allò que circulava, organitza llavors una sentada reivindicativa a la espera de la troballa d´una mica de fibra que l´ajudi en el seu penós viatge final.

D´altra banda tinc un amic científico-inventor. No l´elevaria la categoria de geni mai de la vida, però és un cervell inquiet i amb idees sempre sorprenents, aixó si, sempre amb poc ressó.

Un dia, tot xerrant en una terrasseta de la Rambla mentre guipavem i puntuavem culs de turistes, va sortir a conversa l´escatològic tema que ens ocupa avui, i, sembla ser hi va rumiar una temporada.

L´altre dia em truca tot esverat, avisant-me que vé cap a casa, que no surti, que em du la sol.lució als meus problemes, i un nou giny al servei de la humanitat, el qual, tindré el dubtós honor de provar jo mateix en primera persona i en les meves pròpies i adolorides carns.

Medito al respecte de la conveniència o no de ser el conillet d´Índies d´un pseudo-científic de poca volada. Decideixo, en senyal de respecte envers la nostra vella amistat, esperar-lo tranquil.lament, però l´espero amb un punt d´inquietud, per no dir alarma, que m´encèn un llum vermell en el fons del meu subconscient.

Apareix amb un embalum relligat amb plastic de bombolles i precinte marró de forma ovalada, i amb molta excitació, desapareix, sense dir ni hola, en direcció al meu lavabo, amb una consigna imperativa i sense cap mena de dret a rèplica, -"Espera´t aquí i no entris"-

Després de visionar, que no sentir pel soroll que feia dins el meu lavabo, una pel.licula bèlica dels anys 70, haver-me pres gairebé tota la cafetera, i un parell de dits de whisket del bó, no de garrafeta per als amics, eh??? del bó, del que tinc amagat per als moments especials, es va acabar el xivarri, que ja feia massa estona que durava.

No vaig gosar en cap moment d´apropar-m´hi, per aixó vaig atacar la pobre i indefensa ampolla especial, per oblidar el que aquell sapastre estaria fent dins el meu lavabo.

Un grinyol llarg i feixuc em va fer recordar que he de posar oli de manera urgent a les frontisses de la porta del lavabo, i el meu amic, tot suat, en xic espellifat, però amb cara de satisfacció suprema, va emergir finalment de l´habitacle destinat a les aigues de tota mena, ubicat, segons planol, cap a Tarragona que és la cara bona per tenir el menjador diuen, que hi fa més sol !!!!.

Sense dir res, va engrapar l´ampolla de whisky i es va servir un bon raig del mateix en el meu got. D´una sola i golafre glopada va exhaurir el contingut finalitzant amb un sospir d´evident satisfacció.

Sincerament, no sabia que fer ni que dir, i no vaig gosar moure´m fins que em va convidar a admirar la seva obra mestra, un fruit del seu geni, una sublim sol.lució als mals de part del món, etcètera, etcètera....

Per sort no hi va haver grans destrosses, tot i que alguna rajola esquerdada, un moble rallat, una aixeta mig coixa i la cisterna esberlada per la part de la seva tapadora ceràmica. Tot i aixó, mals menors. El més sorprenent estava per arribar. Havia acoplat al voltant de la meva cagadora privada, única i molt i molt personal, el contingut de l´embalum amb el qual va venir sota el braç

Un artefacte estrany, amb moltes llumetes i un parell de canonades refulgents que s´adaptaven al radi del meu tron privat tot circuntvalant-lo. Les canonades començaven i acabaven a una mena de capsa estranya amb un botó i un cable connectat a l´endoll de la paret.

-"T´agrada oi?"- va dir -"Un accelerador de partícules domèstic !!!!. Tinc la teoria que la força gravitatoria generada per l´aparell un cop premis el botó a tal efecte instal.lat en el pont central de gestió i comandament del mateix, crearà un camp magnètic que revitalitzarà de manera natural, però instantània i efectiva, la teva activitat intestinal, sol.lucionant el teu malestar, i aliviant per sempre més les tensions internes que pateixes causades per l´estrèss".

I ho va dir d´una tirada i sense dubtar el tio !!!! No vaig saber dir res, no gasava ni moure´m.
De fet, el tinc instal.lat a casa fa tres mesos, i des d´aquell dia no he tornat a entrar al lavabo, aprofito quan vaig al gimnàs per la saludable i higiènica dutxeta diaria, i aprofito el moment per visitar el lavabo, si els nervis m´ho permeten.

Bona gana d´arriscar-me a posar en marxa l´aparellet dels collons, i que la energia magnètica generada per la força gravitatoria, atregui la veina de baix que va farcida de piercings per tot arreu. Només de pensar en la mala llet que porta a sobre ja tremolo. Només faltaria fer-la enfadar per haver-la fet travessar el seu sostre, i aparèixer a un lavabo en el qual domina un aparell magnètic que no li permet d´allunyar-se´n. Estic segur que m´inflaria la cara dos i fins i tot tres cops, si mai pogués apagar-lo i deslliurar-se de la magnètica abraçada.
De fet, si mai em trobo en aquesta tesitura, obriré el calaix dels ganivets de cuina, i que tingui sort per esquivar-los.
Haurà estat en legítima defensa.

2 comentaris:

Donat Putx ha dit...

Hola, amic!

Per fi he trobat el teu bloc!

Té bona pinta... endavant les atxes!

Trinxaraire ha dit...

Gracies pels anims amic... Ja saps on trobar-me.