dimarts, 22 de juliol de 2008

Sabates




Quant veig una sabata sola, indefensa i abandonada al mig del carrer, sempre em faig la mateixa pregunta.
És una pregunta que no espera resposta, tant sols miro la indefensa sabata i em pregunto, "Qui pot ser tant despistat per circular lliurement pel carrer amb un peu descalç ??"
Una cosa és localitzar una sabata clarament infantil, de nadó, el qual la pot haver perdut anant en cotxet, i una altra ben diferent és trobar sabates d´adult, siguin sabates, siguin xancletes, siguin esclops, o siguin sabatilles esportives....

Partint de la hipòtesi inicial, i en vista de l´estat i tipus de sabata òrfena, s´obre un veritable ventall d´històries possibles o no, però sempre interessants o fins i tot, inquietants. És questió de posa-hi imaginació i llestos !!

No obstant cal questionar el gruixut coixí que acompanya la planta del peu d´aquell qui perd una sabata i no ho nota. Un coixí, suposo, difícil de descriure i que diu molt dels habits de neteja diaris del personatge en questió.

Cap comentari: