Aquest estiu he gaudit d´unes vacances a terres estrangeres. He sortit a les Espanyes per, d´aquesta manera, en contacte amb els indígenes, comprendre (o no) una mica el seu estrany tarannà, rituals i costums diversos. Després de l´experiència he de concloure que són una mica marcians, culturalment parlant.
Atzavares del destí em varen dur a terres de Cantabria.
En general el lloc bonic, muntanyes a un cantó, el mar a l´altre, un paisatge interessant amb molts animalons de 4 potes, vaques, ovelles, cavalls... per tot arreu.
A banda de paisatges vaig descobrir que són molt i molt fatxes per allà dalt. M´explicaré, sempre que es viatja s´ha de visitar els llocs d´interés cultural de cada vila, població o llogarret.
Aixó ens duu a visitar esglèsies (creences particulars de cadascú a banda), i aquí comença el festival ultradretà.
Vaig visitar unes 5 o 6 esglesies de pobles importants com Santillana del Mar, San Vicente de la Barquera, etc... i a totes hi havia una peculiar incrustació a les seves parets externes.
Unes omnipresents plaques de marbre amb el "logo" corporatiu de la falange, el nom del seu "gurú" Josep Antón, i un llistat de caiguts amb el colofó de la paraula "PRESENTES!", adornaven la majestuosa presència d´uns temples de culte.
A banda, vaig veure que la única estatua equestre del "generalíssim Paco" que queda a Espanya, adorna amb la seva presència la plaça de l´Ajuntament de Santander City....
Resumint, marcians, ja que no conec cap altre pais que homenatgi les dictadures de manera pública i sense recances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada