dimecres, 18 de febrer de 2009

De bojos


Abans que res, dir que sóc urbanita, visc a ciutat, què hi farem...
He llegit, amb incredulitat, al diari que a diferents pobles de Catalunya, s´està produïnt un fenòmen que jo catalogaria com a un més dels que demostren la imbecilitat humana.
Sembla ser que els "camacos" de torn que van el cap de setmana a algun d´aquests bonics pobles de muntanya, on la principal economia al llarg de l´any és l´agricultura i la ramaderia es queixen de l´olor de fems que fa, del soroll de les esquelles, i fins i tot del só de les campanes de l´esglesia local.
Amb la finalitat de sol.lucionar aquests gravíssims problemes, es dediquen a posar denúncies als ramaders, pagesos, o al mateix consistori local, i a més, les guanyen.
El resultat és que hi ha pobles on no es poden adobar amb fems els camps certs dies, s´ha embolicar amb draps cada nit les esquelles de les bèsties per que no sonin, i no s´ha de fer repicar la campana.
Resumint, ens estem tornant bojos o què ???

No obstant val la pena pensar qui és més boig, si el boig o aquell qui li fa cas i li dona la raó mitjançant una sentència.

Cap comentari: