Recerca arqueològica.

He fet una troballa extraordinaria!!!!!
Mai no hagués pogut imaginar que una experiència aparentment tediosa i veritablement farragosa, com endreçar en la mesura del possible (miracles no en demanem, encara) un traster, pogués esdevenir una recerca arqueològica de dimensions històriques.
La veritat és que mai no hagués pogut dir que un espai reduït d´uns aproximadament 18m3 (3mx3mx2m), pogués contenir tanta història.
A més a més he detectat que s´organitza en estrats, els quals, per antiguitat, es superposen uns sobre els altres esdevenint textures policromes riques en sorpreses diverses.

El meu descobriment d´avui m´ha colpit en el més profund de la meva ànima. Resulta que havia instal.lat el meu campament base prop d´un dels pous de ventilació de la meva particular excavació. No us imagineu la de coses i rampoïnes que hi tinc, per tant són necessaris pous de ventilació per arribar al estrats més inferiors a la recerca d´alló desitjat.
Com que abans de començar a endreçar, he decidit fer inventari, doncs he començat a moure peces, algunes conegudes, altres misteriores, altres totalment desconegudes que encara no sé com hi han arribat allà on les he vistes i on, per cert, encara romanen, ja que l´objecte del present comentari ha impedit la posterior classificació del material trobat, amb la qual cosa no he acabat endreçant res.

El cert és que era allà, a mà esquerra uns arxivadors esgrogueïts pel pas del temps, amb una misteriosa, però alhora acurada, inscripció:
"Llibres Facultat"
He decidit dissimular, ja que em miraven com dient, "treu-nos d´aquí", "regalan´s a alguna Biblioteca, o deixan´s al contenidor de reciclatge", i no m´he vist amb cor ni tant sols d´acostar-m´hi. Com que un bon explorador no viatja mai sense rotulador, he decidit el.liminar la inscripció, per evitar temptacions futures que em duguin a carretejar un volum excessiu de pes en direcció al contenidor de la cantonada, que aquestes coses se sap com comencen i se sap que acaben amb molt mal d´esquena.
Remenant, remenant, he trobat un grapat de revistes antigues, i he buscat a veure si trobava algun número d´alguna revista interessant, és a dir, alguna revista de pits i culs, però no he reeixit en la meva proposta, per tant he acabat la pila de paper vell sense una alegria que endur-me als ulls.
Just sota la pila, una petita capsa marronosa, amb taques indefinibles fruit d´alguna antiga proximitat a algún tipus de líquid, totalment neutre, sense inscripcions.
En aquell moment el temps s´ha aturat, una veueta m´ha dit a l´orella: "Has trobat un tresor!!!!"
He agafat la capsa amb el cor a cent per hora, i he de dir que, realment, he triomfat. He gaudit del moment, observant les seves formes, la seva textura, la seva seductora simplicitat, .....
He retrobat el meu petit i estimat Tamagotchi !!!!!!!!
El recordeu, una animeta electrònica que havies de cuidar per tal que es fes gran, i no li passés res de dolent..... Quins records !!!!
No sé si us passava, sempre hi havia a prop algú que, quan començava a creixer la criatura, i estava sana, li fotia una injecció d´alguna cosa, i apa, a can pistraus !!!

He decidit treure´l del seu ostracisme i he dedicat temps a netejar-lo, ja que els llargs periodes sota terra, li havien conferit una patina tota fosca que impedia ressaltar la bellesa del seu color pseudo-brillant.

De moment l´he rescatat, no us puc dir més, ja que no tenia piles per ressucitar-lo. Aixó si, us aviso, el ressucitaré com un Doctor Frankenstein qualsevol, i quant la criatureta estigui refeteta, ja us en faré 5 cèntims.

Desitjeu-me sort !!!!!!!