Sabates

Quant veig una sabata sola, indefensa i abandonada al mig del carrer, sempre em faig la mateixa pregunta.
És una pregunta que no espera resposta, tant sols miro la indefensa sabata i em pregunto, "Qui pot ser tant despistat per circular lliurement pel carrer amb un peu descalç ??"
Una cosa és localitzar una sabata clarament infantil, de nadó, el qual la pot haver perdut anant en cotxet, i una altra ben diferent és trobar sabates d´adult, siguin sabates, siguin xancletes, siguin esclops, o siguin sabatilles esportives....

Partint de la hipòtesi inicial, i en vista de l´estat i tipus de sabata òrfena, s´obre un veritable ventall d´històries possibles o no, però sempre interessants o fins i tot, inquietants. És questió de posa-hi imaginació i llestos !!

No obstant cal questionar el gruixut coixí que acompanya la planta del peu d´aquell qui perd una sabata i no ho nota. Un coixí, suposo, difícil de descriure i que diu molt dels habits de neteja diaris del personatge en questió.

Veritable amistat

Sense massa comentaris per afegir, no??
Consti que la banda sonora ja ve afegida, eh???

PD: Gracies Donat, sense tú no hagués estat possible.

Diumenge xafogós

Avui, com que feia calor, les meves passes s´han dirigit cap a un lloc diferent. He decidit combatre l´intensa xafogor dels inicis de la canícula amb les refrescants aigues d´una piscina municipal.
Ha estat una experiència intensa, diferent, fins i tot un pel surrealista en certs moments.
Arribar i trobar un espai sobre l´herba fresca cobert per una protectora ombra és tasca d´herois mitològics, de fill d´herois místics. La lluita és ferotge, tot i que, finalment, tothom troba el seu lloc, encara que sigui manllevant impunement l´espai vital que tothom necessita.
Un cop ubicat a dos mil metres de l´aigua, és el que té l´ombra, que no és propera a la zona humida, toca observar on hem anat a parar.
Aquí ha començat el festival.

No he estat mai a la Passarel.la Gaudi, però estic segur que no és el que he vist avui, per més lluentons i modelets que hagi hagut de veure, lamentablement per al meu equilibri mental.

Uns espectaculars perímetres abdominals, masculins i femenins, uns models de lluentons i formes inversemblants, colors indescriptibles, i el millor de tot, les mil i una (i dues, i fins i tot tres) variants de xancletes, fins i tot amb taló alt, que té collons el tema !!!!
El bó i millor de la temporada mercadillera 2007-2008.

L´aigua, ni tastar-la, excés de gent amb el mateix pensament que jo, un moment de refresc, però a més a més amb flotadors, pilotes, raquetes, etc...
Resumint, tot de gom a gom.


Vaig cap al petit bar habilitat a tant concorregut recinte a la recerca d´un refresc que em rebaixi una mica la sensació xafogosa que ja duc a sobre.

Aqui segueix la festa. L´espectacular món del tatuatge. Vagi per endavant que no em desagraden, però tampoc en tant excés com avui he gaudit.
Cristos plorant cobrint tot l´escanyolit pit d´un homenet d´edat avançada, dracs multicolors cobrint l´esquena d´una dona, cors i "amors de madre" a diferents braços, inquietants pallassos assassins, teranyines als colzes, i molts altres motius.´
Semblava una competició al tatuatge més gran, no al més bonic o ben fet, al més gran !!

I la perla final ha estat quan he aconseguit acomodar el meu important volum corporal dins una cadireta de plastic mentre gaudia d´una cerveseta fresca. Un home darrera meu ha començat a cridar tot escarxofat a la seva poltroneta i superant el xivarri general, emetent el seguent missatge;
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" a cinc metres i sense inmutar-se fent cua a la barra. I tornem-hi:
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"

I el "Rafaééééé" tant tranquil. Finalment s´ha desfet el misteri.

-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng"
-"Rafaéééééééé, Rafaéééééééééé, veeeeeeeeeeeeeng, que t´ha olvidao el sonotone"

L´un cridant tot escarxofat, l´altre dur d´orella a la barra, i tothom gaudint del concert "a capella".
En aquell moment he plegat veles i he anat al cine que també s´hi està de fresquet.

A la carretera

Sempre que llegeixo el diari, a la secció de cartes al director, hi trobo sovint alguna carta d´algún conductor que es queixa dels vehicles particulars que circulen pel carril central a una velocitat que consideren inadequada, per que entorpeix, que per aixó el carril dret, etc....
Jo no sóc pas persona de còrrer gaire amb el cotxe, primer perquè no duc pressa generalment, i segon perquè em fa mandra, molta mandra, pagar multes. Què hi farem.

És per aquest motiu que no entendré pas un estrany fenòmen que es produeix a les carreteres, i que mai ningú no denuncia en cartes als diaris.
M´explicaré, com que no corro, em poso al carril de la dreta generalment i mantinc la velocitat límit permesa.
Quant surto de Barcelona, o hi arribo, estic obligat doncs a circular a 80Km/h en el bon nom de la pol.lució i el civisme circulatori.
Doncs bé, a diari tinc darrera algún camió enorme, que em fa ràfegues amb els llums per que considera que vaig massa lent.
Ja no parlo de cotxes, estic parlant de bèsties enormes de l´asfalt que no tant sols no respecten les normes, sinó que a sobre apreten els que intentem circular de manera prudent, al límit permès i al carril que teòricament ens ho ha de permetre.
És la meva particular versió diaria del "Diable sobre rodes" d´Spielberg, només que estic al propi infern, perquè en són un munt i tots tallats per un patró molt i molt similar.

Culturetada

Un molt bon amic, un dia tot fent conyeta, em va dir una frase realment colpidora.
"Definició de Cultura: Les natges de la consellera".

De fet no deixa de tenir la seva gracia, oblidant per un moment la simple i grotesca imatge que automàticament et ve al cap.

Bé és cert que la cultura avui dia és cara de veure. I la gran majoria d´alló que es fa i que s´epigrafia com a cultura, moltes vegades, no sabries com catalogar-ho.
Generalment penses, potser amb ignorancia i desconeixement, que ho han fet amb el cul.
Vés que la frase, dins el seu aparent simplisme, no anés tant desencaminada.

MANUFACTURES CATALANES

Els catalans al llarg de la història sempre sen´s ha catalogat com a tios emprenedors, amb iniciativa, negociants.

He descobert, per casualitat com sempre, voltant pels insondables oceans de l´espai cibernètic, que a la bonica i tranquil.la població de Palau de Santa Eulalia (Girona), uns emprenedors empresaris catalans han instal.lat una exclusiva factoria automobilistica.
Aquest petit pais nostre de sempre ha fet olor a benzina, i molta gent duu la passió pel mon del motor molt i molt endins. Virtut catalana. Han unit passió amb negoci.

Realment l´aparell que fabriquen és exclusiu, molt exclusiu.
En teoria és la fusió entre un monoplaça de F1 amb un avió de combat.
Personalitzat, sembla ser, fins el més petit detall, amb estudis ergonòmics a mida del propietari, elecció de materials nobles, i construcció totalment artesanal, ha de fer les delícies dels seus afortunats posseïdors.

Sembla que en manufacturen entre 5 i 6 unitats anuals, a un preu que es mou entre 600.000 i 1.000.000 d´€ per unitat.

Llàstima que no tinc parquing. Aixó em frena ja que no m´agradaria deixar-lo al carrer per si plou.

Diu que arriba als 300Km/h i de 0 a 100Km/h en menys de 4 segons. Aixó són com a mínim 6 punts de carnet i 3000,-€ de multa.
M´ho pensaré !!

Valors

Tinc un conegut, el qual sempre ha fet bandera de la seva escala de valors. Un tipus d´esquerres, del poble, sempre en favor de causes oprimides, amb un tarannà "cumba", vinculat a l´esplai de la parròquia, etc....

La imatge xocant, si més no per a mi, és veure´l exhibint un Iphone i explicat a tort i dret la calerada que li ha costat i la quantitat d´esforços invertits en la seva adquisició, ja que aqui a casa nostra no és encara a la venda !!!
El darrer paradigma de la tecnologia en mans d´un "pseudo neo-hippy" que en fa bandera d´aquest estatus, és si més no sorprenent.
Aquests són els valors de la persona, diu tenir unes idees i demostra tenir-ne unes altres.
Potser hagués estat una inversió millor destinar els diners que ha costat l´aparell en questió, en alguna causa més d´esquerres, més del poble, més oprimida.

Xocant, simplement xocant.