diumenge, 23 de novembre del 2008

L´art de la guerra


Estic llegint aquest llibre.
Les impressions, reflexions i tàctiques militars d´un Xinés, de nom Sun Tzú.
Aquest escrit, de més de dos mil cinc cents anys d´antiguitat, és un tractat d´estratègia militar brillant, que actualment serveix de llibre d´autoajuda a milions d´estrategues comercials del dia a dia.
Aplicant les tàctiques militars, i traslladant el seu ús a la vida diaria, obtenim una millora en les nostres relacions amb l´entorn, habitualment hostil, que ens envolta.
La vida diaria és una constant guerra de guerrilles, on t´has de posicionar per tal de no ser engolit pel brogit diari dels propis conciutadans. Per tant si vols sobreviure a l´anomenada jungla de l´asfalt, cal fer-ho amb estratègia.
Quina és la millor estratègia ?? Cadascú tindrà la seva, però mai no està de més recòrrer a la lectura d´un expert militar amb una impressionant àura mística i filosòfica.
A tall d´exemple ve a dir que la millor victòria és aquella que s´aconsegueix sense entrar en combat, tant sols amb la negociació consensuada amb l´enemic. Un cop victoriós, l´essencial és respectar l´honor de la paraula donada.
Crec que hauria de ser lectura obligada per a tothom, especialment per a molts membres de la tant mediocre classe política que ens governa.

diumenge, 2 de novembre del 2008

De menú...


Avui he anat a dinar fora, capricis d´un mateix.
He volgut anar a menjar pop, i tot voltant he trobat una marisqueria al centre de la ciutat amb uns preus que Déu n´hi do....
Barat no és la paraula, baratíssim !!!!!!!!!!
He demanat el pop, i he comprés el perquè del preu.
Bon appetit !!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

divendres, 17 d’octubre del 2008

divendres, 26 de setembre del 2008

JOCS OLÍMPICS



El meu particular boicot personal als Jocs Olímpics fets a la Xina, m´han fet buscar alternatives per gaudir de l´esport.

diumenge, 7 de setembre del 2008

VERTIGEN


Atzavares de la vida, m´han dut aquest Dissabte a passejar i gaudir d´un dia al Parc d´Atraccions del Tibidabo.
A banda de les tradicionals atraccions per a petits i grans he tingut ocasió de treure el cor per la boca amb un invent només apte per a inconscients, com és el meu cas.
En un atac de valor em vaig situar a la cua de l´atracció anomenada Pèndol, la única a la qual no et permeten pujar-hi més de 2 cops diaris. Per alguna cosa serà...
Al llarg d´una hora i mitja de paciència monàstica, vaig tenir prou temps d´adonar-me que alló no era el que semblava de lluny.
Acompanyat de 3 adolescents menors d´edat, em van asseure en una incomodíssima barra de ferro, em van assegurar amb les proteccions pertinents, i apa, comença el festival...
Un braç eleva fins a 38 metres les cadires on som asseguts, i de sobte, sense avís, amb malèvola traïció, ens allibera....

El resultat és de 0 a 100 en 2,8 segons !!

La sensació és tant rapida que no saps ni què pensar, mentre mires els babaus que fan cua i pensen amb alegria que aviat els tocarà, i gaudeixes del concert de crits histèrics dels teus "afortunats" companys de viatge sideral.

Com el seu nom indica, els 2 o 3 minuts que dura l´atracció, bascules amb efecte pèndul decreixent gradualment. Ara, després dels primers viatges, la resta és per recuperar l´alé inicial.
Sense adonar-me vaig deixar de respirar, suposo que com tothom que hi puja...

divendres, 5 de setembre del 2008

CRÒNIQUES "MARCIANES"



Aquest estiu he gaudit d´unes vacances a terres estrangeres. He sortit a les Espanyes per, d´aquesta manera, en contacte amb els indígenes, comprendre (o no) una mica el seu estrany tarannà, rituals i costums diversos. Després de l´experiència he de concloure que són una mica marcians, culturalment parlant.

Atzavares del destí em varen dur a terres de Cantabria.

En general el lloc bonic, muntanyes a un cantó, el mar a l´altre, un paisatge interessant amb molts animalons de 4 potes, vaques, ovelles, cavalls... per tot arreu.

A banda de paisatges vaig descobrir que són molt i molt fatxes per allà dalt. M´explicaré, sempre que es viatja s´ha de visitar els llocs d´interés cultural de cada vila, població o llogarret.
Aixó ens duu a visitar esglèsies (creences particulars de cadascú a banda), i aquí comença el festival ultradretà.
Vaig visitar unes 5 o 6 esglesies de pobles importants com Santillana del Mar, San Vicente de la Barquera, etc... i a totes hi havia una peculiar incrustació a les seves parets externes.
Unes omnipresents plaques de marbre amb el "logo" corporatiu de la falange, el nom del seu "gurú" Josep Antón, i un llistat de caiguts amb el colofó de la paraula "PRESENTES!", adornaven la majestuosa presència d´uns temples de culte.

A banda, vaig veure que la única estatua equestre del "generalíssim Paco" que queda a Espanya, adorna amb la seva presència la plaça de l´Ajuntament de Santander City....

Resumint, marcians, ja que no conec cap altre pais que homenatgi les dictadures de manera pública i sense recances.